DEBAT SOBRE LA MONARQUIA

Una altra vegada injúries a la Corona

El Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha decidit en diverses ocasions contra restriccions indegudes de la llibertat d'expressió

Es llegeix en minuts
Una altra vegada injúries a la Corona

Una associació anomenada Concordia Real Española ha denunciat davant la Fiscalia de l’Audiència Nacional les expressions d’alguns líders polítics que considera delictives, al tractar-se, al seu judici, d’injúries o calúmnies a la Corona. La denúncia s’adreça contra Pere Aragonès; Ana Pontón, portaveu del BNG, i Teresa Rodríguez, dirigent d’Endavant Andalusia. El vicepresident català, pel que sembla, va manifestar que «els Borbons són una organització criminal» i «la monarquia només pot ser corrupta per definició». A Pontón se li atribueix haver dit que «no hi ha encens ni botafumeiro que tapi la podridura de la casa reial» i que «no pararem fins que jutgin els Borbons per lladres i per corrupció». Quant a Rodríguez, sembla va afirmar que «la monarquia és corrupta fins al moll de l'os».

La fiscalia, per la seva banda, ha obert diligències. Tindrà en compte sens dubte el que diu l’article 490.3 del Codi Penal: «Qui calumniï o injuriï el Rei, la Reina o a qualsevol dels seus ascendents o descendents, la Reina consort o el consort de la Reina, el Regent o algun membre de la Regència, o el Príncep o la Princesa d’Astúries, en l’exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d’aquestes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si la calúmnia o injúria fossin greus, i amb la de multa de sis a dotze mesos si no ho són». Però esperem que tingui en compte, també, que el dret fonamental a la llibertat d’expressió de l’article 20.1a de la Constitució ha de ser interpretat d’acord amb la jurisprudència emanada del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com es desprèn de l’article 10.2 de la mateixa norma fonamental.

Tres casos que serveixen d’exemple

En particular, em sembla imprescindible que es tinguin en compte dos casos en què Espanya va ser condemnada: el cas d’Enric Stern Taulats i Jaume Roura Capellera contra Espanya, del 2018, i el d’Arnaldo Otegi Mondragón contra Espanya, del 2011. A més d’un altre de bastant recent, datat el 28 de juliol: el cas de Monica Macovei contra Romania. En aquest últim, la senyora Macovei, que era eurodiputada, havia sigut condemnada pels tribunals romanesos després d’haver acusat els seus adversaris polítics de corrupció. El TDEH s’enfronta a un problema habitual: el de determinar fins on arriba la llibertat d’expressió quan el seu exercici afecta la reputació d’altres. Per resoldre-ho, té en compte la seva pròpia jurisprudència, en particular, l’especial rigor amb què han de ser examinades les limitacions a la llibertat d’expressió dels polítics quan aquests ostenten càrrecs representatius. En les seves manifestacions públiques criden l’atenció sobre les preocupacions dels seus electors i defensen els seus interessos (paràgraf 78). I en el paràgraf 93, el TEDH reitera que a les persones que intervenen en un debat públic sobre un assumpte que és objecte de preocupació general se’ls permet recórrer a un cert grau d’exageració, o fins i tot provocació. En altres paraules, poden formular manifestacions poc moderades. Finalment, recorda (paràgraf 95) que cal tenir en compte que les invectives polítiques sovint arriben a l’esfera personal, i que aquests són els perills de la política i del lliure debat de les idees, «que són les garanties d’una societat democràtica». Conclou que les sancions imposades pels tribunals romanesos van comportar una restricció indeguda de la llibertat d’expressió de la demandant, a qui dona la raó (paràgraf 97).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

El ‘cas Stern i Roura’ és més conegut. Els demandants van ser condemnats a Espanya per haver cremat a Girona unes fotografies del rei Joan Carles I. El TEDH va recordar allà (paràgraf 35) que «en matèria d’insult contra un cap d’Estat, el TEDH ja ha declarat que una protecció més gran mitjançant una llei especial en matèria d’insult no està, en principi, d'acord amb l’esperit del Conveni Europeu de Drets Humans. I reiterava el manifestat en el d’Otegi Mondragón contra Espanya. Allà (paràgraf 55) es referia expressament a l’article 490.3 del Codi Penal, considerant que aquest règim especial no encaixa bé amb el Conveni Europeu de Drets Humans. Diu en el paràgraf 56 que «el fet que el Rei ocupi una posició de neutralitat en el debat polític, una posició d’àrbitre i símbol de la unitat de l’Estat, no pot posar-lo a l’empara de qualsevol crítica en l’exercici de les seves funcions oficials o –com en el cas– com a representant de l’Estat que simbolitza, en particular per als que rebutgen legítimament les estructures constitucionals d’aquest Estat, inclòs el seu règim monàrquic».

En vista de tot això, em sembla que la fiscalia hauria d’arxivar les diligències. I la interpretació de l’article 490.3 del Codi Penal hauria d’adaptar-se als criteris que arriben d’Estrasburg. Pel bé de la llibertat d’expressió i de la reputació de la nostra democràcia i monarquia.