31 d’oct 2020

Anar al contingut

IDEES

3.000 butaques

FERRAN NADEU

3.000 butaques

Xavier Bru de Sala

En cas que tots els teatres amb capacitat real d'oferir espectacles tornin a obrir durant o després de la pandèmia, Barcelona haurà perdut unes 3.000 butaques en relació amb les disponibles fins poc abans

Càlcul aproximat però gens exagerat: en cas que tots els teatres amb capacitat real d’oferir espectacles tornin a obrir durant o després de la pandèmia, Barcelona haurà perdut unes 3.000 butaques en relació amb les disponibles fins a poc abans.

Després de recordar que el Novetats del carrer de Casp (més de 1.000 localitats) ha sigut víctima de la picota immobiliària, anem fins al Paral·lel, l’impossible i frustrat petit Broadway barceloní, amb el Victòria i el Condal com a únics supervivents. L’Apolo, ofegat per mala gestió; el Molino, sota mínims; Arnau i BARTS, reconvertits, un en centre de barri i l’altre en equipament musical alternatiu. Per si no fos prou, les dues sales del Capitol (l’antic i popular Can Pistoles, la seu dels èxits de Rubianes) ha tancat, sembla que a l’espera de convertir-se, qui sap quan, en ‘hall’ d’un hotel de categoria. Tot i que hi afegim la simbòlica Muntaner, l’Antic Teatre i el Teatre del Raval, potser ens quedarem curts. Totes aquestes persianes s’abaixarien o s’esquerdarien igualment sense el virus, però el virus afegirà, sens dubte, danys de gravetat a mitjà i llarg termini als terribles que van truncar la temporada passada i amenacen de gravetat la imminent.

La joia de la corona, el Principal del final de la Rambla, encara dorm el malson dels projectes injustament triturats. Parlant de somnis decapitats, el preciós projecte privat de condicionar un teatre fins ara tancat ha topat amb la denegació del permís municipal d’obres per una simple, tonta i contundent raó administrativa: és massa a prop del Palau de la Música i del Borràs i una per tots ignorada però vigent normativa restringeix la concentració a l’espai d’equipaments culturals. Distància mínima a mantenir entre si, 200 metres. Com si a Ciutat Vella sobrés vida. Normativa reversible que el consistori no rectificarà, faltaria més. Així sí que ens anem desertitzant al ritme que ens provincianitzaran les produccions del potentíssim, malgrat el mal moment, empresariat teatral de Madrid.