DES DE SANT ANDREU
Formigues colonitzadores
Fa la sensació que els nens ja no tornaran, substituïts per aquests insectes silenciosos, disciplinats, petits i obedients
santandreu2ok
A poc a poc, els nens han sigut substituïts per les formigues.
Potser les va despertar aquella revetlla de Sant Joan que ara sembla tan llunyana, com d’una altra era, una explosió de pólvora, d’alegria, de retrobaments amb avis, de promeses, d’alliberament, d’estiu. Llavors, els nens amb prou feines sortien en tromba, s’apoderaven de les places i els parcs, es miraven als ulls els uns als altres sense la mediació de cap pantalla, pujaven, es gronxaven, reien, es barallaven, es rifaven la pilota, corrien, s’embrutaven, queien, es pelaven els genolls.
Les formigues els observaven d’amagat.
Els parcs d’interior d’illa pròxims a La Maquinista eren el Somme dels globus d’aigua. El pop de la Pegaso, el Kraken alliberat. L’esplanada davant la biblioteca de Can Fabra, un accelerador de partícules que feia col·lidir bicicletes, ‘skates’ i patinets.
Però la treva es trenca abans de temps.
Els rebrots van arribar abans a les pantalles que al carrer. I, amb aquests, la por no només de la malaltia, sinó de quedar-se sense vacances. El temor de tornar a tancar-se, a casa, al barri, a la ciutat, de respirar l’aire dels últims mesos, avui pesant i xafogós.
La farmacèutica del carrer de Fernando Pessoa diu que no pot més, que necessita descansar abans d’una tardor que fa olor d’hidrogel i ‘déjà vú’. Les botigues que van decidir resistir durant l’agost apareixen amb la persiana abaixada.
El sol s’acarnissa sobre uns carrers buits.
Els nens abandonen el barri.
Les formigues agafen el relleu.
Surten del matoll caòtic que envolta les eternes obres de l’alta velocitat. Caminen en fila índia sobre un paviment sulfúric, buscant empara a recerc de les llosetes esquerdades per les arrels indomables de tipuanes i acàcies. Un grup escala l’escorça. Un altre s’endinsa al sorral del parc infantil.
Notícies relacionadesFormigues dels colors de les cireres, que ho envaeixen tot, que colonitzen el barri.
Fa la sensació que els nens ja no tornaran, substituïts per aquestes formiguetes silencioses, disciplinades, petites. Obedients.
