¡Ràpid, una altra foto de la cúpula!

Ens han restaurat la cúpula de l’església de Sant Andreu del Palomar.

És un dels símbols d’identitat del barri i feia anys que estava força atrotinada.  Demanava a crits (o a campanades) un rentat de cara. Finalment, la restauració va començar poc abans de la pandèmia i va acabar poc després del confinament. L’hem tingut en quarantena, pobreta, apuntalada amb ferros i bastides com pròtesis de gegant tolit, però ara fa patxoca i llueix esplèndida.

No és estrany que els veïns la fotografiïn des de tots els angles possibles, en totes les condicions climàtiques, a qualsevol hora del dia i la nit. Com resulta molt freqüent que aquestes fotografies acabin a la pàgina de Facebook ‘No ets de Sant Andreu si no...’, un grup al qual m’he tornat addicte d’un temps ençà.

Habitualment, serveix de xarxa d’ajuda entre veïns: hi ha qui demana recomanacions d’escoles bressol, qui busca fusteries o qui s’ofereix per impartir classes de japonès... En aquest sentit, no deixa de ser gaire diferent del taulell de suro d’un centre cívic, per exemple.

L’única regla no escrita és que t’has de referir a Sant Andreu com a poble i no com a barri, a risc de ser amonestat amigablement perquè hi ha un sentiment de vila (¿vilatanisme?) que es veu atacat al més petit descuit.

La part més entretinguda, però, és la dels posts polèmics.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Al barri (perdó, al poble) tenim tres o quatre temes candents que enerven els ànims dels seus gairebé 15.000 membres. Un dels més delicats per la deriva que acaba agafant és el de la inseguretat ciutadana. Un altre –que va ser el tema estrella una bona temporada però ara ja va de baixada– és la calamitosa reforma del carrer Gran, que de ben segur li va fer xiular les orelles a l’alcadesa. El més habitual i que té posicions molt enfrontades entre veïns és el dels talls de la Meridiana en protesta per la sentència dels presos polítics.

La meva part favorita d’aquestes discussions és quan, en el moment en què la cosa està més calenta, hi ha la intervenció divina d’un veí que, per tallar la mala maror, escriu: «¡Ràpid, que algú pengi una altra foto de la cúpula!».