Sumar recolzaments

En una situació d’emergència sanitària i econòmica com la que es viu a Espanya és comprensible que el Govern, que manca de prou majoria per aprovar els Pressupostos Generals pels seus propis mitjans, busqui el màxim possible d’aliats per tirar endavant els comptes de l’Estat i acabar així amb la provisionalitat que suposa prorrogar successivament els pressupostos de l’anterior Govern del PP.

Quan presenti a les Corts el seu projecte pressupostari, Pedro Sánchez no pot veure’s de nou en una situació agònica com les viscudes amb les últimes extensions de l’estat d’alarma. Llavors, i davant la pèrdua d’altres recolzaments, va ser Ciutadans qui va sortir al rescat. No del Govern ni de Sánchez, com bé van aclarir els seus portaveus, sinó d’una situació que, si es descontrolava, podia haver produït un greu problema de salut pública.

Ara, Sánchez torna a temptejar Cs amb l’objectiu de consolidar una majoria parlamentària entorn d’uns Pressupostos que són imprescindibles per garantir l’estabilitat política i assegurar l’arribada dels 140.000 milions d’ajuda europea. Uns diners indispensables per sortir de la sotragada econòmica en la qual estem i que es reflecteix en les últimes dades conegudes: caiguda del 18,5% del PIB en el segon trimestre i un milió d’aturats més, sense comptar els ertos.  

No se li escapa a ningú que una possible aliança amb Cs és un element de desestabilització al bloc de partits que va garantir la investidura de Sánchez, començant pel seu propi soci de Govern. Unides Podem ha replicat que aquest tipus d’acostaments entra en conflicte amb el contingut del pacte entre les dues formacions. Però encara hi pot haver molt de teatre en les posicions dels portaveus d’aquest bloc, i l’ambient preelectoral a Catalunya també contribueix a això. El president sap, no obstant, que la seva obligació és buscar una majoria pressupostària sòlida amb el màxim possible de socis fiables. I sap que no pot desdenyar cap suport. Ni el de Cs ni el del PP, si estigués disposat a això, tot i que els de Pablo Casado estan lluny de l’esperit europeu del pacte entre diferents.