Anàlisi

Fluïdesa circulatòria o circulació educada

Sembla lògic que els carrers amb més accidents, que són els més transitats i en els quals se circula a més velocitat, es pacifiquin urgentment

2
Es llegeix en minuts
Fluïdesa circulatòria o circulació educada

RICARD CUGAT

Una ciutat és una sèrie d’encreuaments, no un carrer major únic com a les pel·lícules de l’oest. El cavall no pot arribar trotant i aixecant pols ni es pot deixar davant el ‘saloon’ lligat amb una corda. Al bar, a l’oficina o a la universitat és millor arribar-hi en transport públic, a peu o amb bicicleta.

Vivim en un espai físic amb encreuaments freqüents, per tant, no hi ha una artèria principal de circulació única sinó un sistema complex amb múltiples nodes on conflueixen diferents carrers. Un espai regulat i dens en el qual ens podem moure amb autobusos i tramvies o amb metro, on hi ha estacions de ferrocarril i els vehicles han de respectar normes estrictes, reduir la velocitat i aturar-se amb freqüència. El semàfor, com cap altre artefacte, ens indica que som a la ciutat, amb carrers ni totalment dedicats als vianants ni als cotxes, sinó espais de barreja civilitzada i convivència on qui té prioritat és el vianant.

Les ciutats denses, intenses i actives necessiten furgonetes per repartir, ambulàncies i altres vehicles per garantir la vida i recolzar el comerç als centres, vehicles especials per a persones amb mobilitat reduïda. A més de taxis abundants, com a la pel·lícula ‘La nit a la Terra’ (1991) de Jim Jarmusch, que ens ajudin a fer-nos una idea de com és i com es viu a la ciutat.

Ha passat el temps en què les ciutats veien com a progrés tenir vies ràpides i competien per garantir la fluïdesa i evitar la congestió. El símil que associava la circulació de vehicles a la de la sang no serveix avui perquè tenim en compte altres circulacions. Respirar bé, utilitzar el carrer sense perill de ser atropellats, practicar esport en espais amples i dormir sense sorolls són drets que reclamen els ciutadans que viuen a les ciutats.

Notícies relacionades

El cotxe és un producte clau que defineix la forma de vida del segle XX, com la rentadora o la nevera. El tenim associat al progrés i a una manera de viatjar més còmoda i amb més llibertat. De fet, els cotxes són objectes molt sofisticats que serveixen per a moltes mes coses que per desplaçar-se. Només hem de pensar en el descapotable de la protagonista d’‘Últimas tardes con Teresa’, de Marsé. Al cotxe se sent la música com enlloc, alguns es poden adaptar com a caravanes, quan es fan vells poden servir per guardar trastos i eines i complir funcions d’ampliació de la casa... Si hi ha lloc per deixar-los. ¡Però a les ciutats estan millor circulant a poc a poc o quiets! 

Fa anys que es regula el seu moviment a través dels peatges, no només pels costos ambientals derivats sinó per l’espai que ocupen i els accidents que provoquen. Sembla lògic que els carrers amb mes accidents, que són els més transitats i en els quals se circula a més velocitat, es pacifiquin urgentment. Estan plantejant prohibir totalment els cotxes a Paris i a Manhattan, on només el tenen el 22% de les cases... ¿Quan ho faran a Barcelona?.