Manipulant Beauvoir

La manipulació de Simone de Beauvoir està arribant a nivells grotescos. Per les afirmacions que es fan invocant-la es diria que ningú ha llegit 'El segon sexe', que de tota la seva obra només coneixem la seva frase: "No naixem dones, arribem a ser-ho". Quan la francesa fa aquesta afirmació en cap moment es refereix a la identitat ni a una essència innata intrínsecament femenina. Al contrari, s’enfronta amb un dels pilars fonamentals del patriarcat, el que justifica la opressió sistemàtica de les dones en base a la seva suposada naturalesa.

Si llegir els dos volums del 'Segon sexe' és massa, podem veure una entrevista televisada disponible a Youtube en la qual la mateixa Beauvoir diu: "Ser dona no és un do natural, és el resultat d’una història. No hi ha destí biològic o psicològic que defineixi la dona. És una història la que ha fet la dona. Una història que ha tingut com a resultat el seu estatus actual. La història de la seva infantesa és el que crea en ella quelcom que no és en absolut una dada, una essència. Que crea en ella el que anomenem l’etern femení, la feminitat". És a dir que aquest "arribar a ser dona" significa esdevenir un subjecte oprimit, una persona de segona, condicionada per la situació que li ha vingut donada. Aquesta situació està formada per l’entramat de discriminacions que s’articulen sobre la biologia de les femelles humanes. No pot ser, per tant i encara menys des d’un punt de vista feminista, un "arribar a ser" desitjable perquè el que articula és una situació de subordinació, alienació i manca de possibilitats, drets i llibertats.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Una pintada de fa uns mesos a París pot aclarir el concepte. Deia: "No naixem dones, n’arribem a morir". O el títol de l’últim llibre de Manon García: 'No naixem submises, arribem a ser-ho'. Per tant, el missatge de Beauvoir no només no ens porta a defensar aquesta construcció que engloba aquest "arribar a ser dona" sinó tot el contrari: a lluitar-hi en contra.

Es pot estar d’acord o no amb la francesa quan nega l’existència d’una essència femenina. El que no es pot fer és practicar la mala fe de fer-li dir el contrari del que ella mateixa va defensar.