26 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Treballant des de la segona residència

Treballant des de la segona residència

Jordi Alberich

Dels poders públics depèn que la riquesa que comporta la revolució tecnològica arribi a tothom

Aquests dies, molts petits municipis estan demanant una millor connectivitat, especialment de fibra òptica, per respondre a la creixent demanda dels que teletreballen des de la seva segona residència. Ja no és només que el percentatge dels que treballen des de casa ha transitat del 5% al 30% durant el confinament, sinó que, a més, la pràctica afavoreix que una part d’ells pugui fer-ho lluny del seu domicili habitual.

Rere aquesta demanda de connectivitat reforçada, que no resulta massa complexa de satisfer atesa l’excel·lent xarxa de fibra òptica de què ja disposem, subjeuen alguns canvis que poden resultar rellevants a l’escenari post-Covid, que el teletreball va camí de convertir-se en una alternativa per a moltes persones.

Així, en primer lloc, el seu propi auge que, si d’una banda comporta aspectes positius també, per contra, amenaça d’afavorir un desarrelament més gran del treballador en una societat que ja tendeix a l’individualisme, i en la qual renunciar a la convivència amb l’altre en el lloc de treball reforça la tendència a situar la persona sola davant el seu destí.

Al seu torn, podem estar davant una incipient tendència a desplaçar activitat productiva de les grans urbs a la resta del país. En un món que tendeix a la concentració a les metròpolis, el teletreball des de la segona residència, que pot convertir-se en primera, pot afavorir el necessari reequilibri territorial que es ve reclamant des de les zones menys poblades.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I tot això ens situa davant el gran repte dels nostres dies, aconseguir que la major riquesa que genera la revolució tecnològica arribi a tots. I això depèn de la capacitat dels poders públics per regular la nova realitat tecnològica atenent l’interès general. Quan, al llarg de la història, s’ha aconseguit, s’ha afavorit el desenvolupament econòmic i la cohesió social. Si no és així, com passa en els nostres dies, el que es dona és un agreujament de la fractura entre uns i d’altres.

La regulació del teletreball, que serà una de les prioritats de la pròxima legislatura política, és una oportunitat per millorar la vida de treballadors i professionals, sense debilitar el seu arrelament i sense deteriorar els seus drets laborals.

És un bon moment per recordar la conferència ‘Les possibilitats econòmiques dels nostres nets’ que John Maynard Keynes va pronunciar a la Residència d’Estudiants de Madrid el 1930. Hi augurava que, al cap de 100 anys, en el ja pròxim 2030, els avenços tecnològics permetrien reduir la jornada laboral a tres hores diàries. Més enllà del pronòstic concret sobre el nombre d’hores, en el fons assenyalava que una tecnologia ben conduïda era garantia d’una humanitat més feliç.

La més gran de les revolucions tecnològiques ha arribat. Que la riquesa que comporta arribi a tothom dependrà de l’acció dels poders públics. La pròxima regulació del teletreball és una oportunitat per avançar en la bona direcció, en la d’anar fent realitat els auguris de Keynes.