Anàlisi

La guerra de la vacuna

Convertir la injecció contra la Covid en una arma geopolítica és el principal obstacle per controlar la pandèmia a nivell global

2
Es llegeix en minuts
La guerra de la vacuna

Peter Steffen dpa

No soc gaire partidari de considerar la lluita contra la pandèmia en termes bèl·lics. El virus no remet i sabem que l’única estratègia possible per recuperar un cert ordre passa per aquesta punxada màgica que ens faci immunes. I és aquí, en canvi, on les estratègies de batalla s’han començat a definir en tots els fronts, fins obrir la guerra.

Exèrcits d’antivacunes han començat a desqualificar-ne l’eficàcia fins i tot abans que en tinguem una. Estan molt ben organitzats, controlen bé els discursos del caos i quan surtin les primeres la desinformació serà encara més agressiva. Però no són una amenaça real. Tampoc ho serà la batalla científica pel seu desenvolupament. Mas de 200 projectes estan en la carrera per aconseguir una vacuna efectiva i segura. Amb una vintena ja en fases molt avançades d’investigació, és possible que un parell o tres siguin efectives i puguin començar a distribuir-se al llarg de l’any que ve; després el flux continuarà amb vacunes cada vegada més eficaces, millors.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El principal obstacle no està, per tant, ni en els que neguen l’evidència ni en els que la treballen sota la incertesa d’aconseguir-la, sinó en els que volen  fer de la vacuna una arma geopolítica. La idea que qui tingui la vacuna tindrà –almenys en els pròxims anys– més poder que si té armes nuclears ha disparat el nacionalisme i els fronts i s’ha convertit en el principal obstacle per controlar la pandèmia a escala global. La producció de la vacuna ja ha obert una nova via d’atac entre els EUA i la Xina, un joc en el qual Rússia no vol quedar al marge i ha començat per espiar i utilitzar la desinformació per guanyar temps i influència. Els EUA han denunciat hackers xinesos, els laboratoris britànics sembla que tenen corcs russos espiant. Convertida en una arma nacional i de batalla, la vacuna podria perdre tot el valor pel qual la ciència treballa. Perquè, tot i que alguns països poguessin vacunar tota la seva població, ni tan sols ells estarien protegits. Donald Trump, en caiguda lliure a les enquestes, vol vacunar els americans primer, una estratègia matussera i inútil perquè hauria de continuar tancant les seves fronteres mentre altres països no tinguessin la mateixa immunitat.

El nacionalisme de la vacuna no afecta només els EUA, sinó que la Xina també ha anunciat que proveirà milions de dosis als seus països amics, això sí, una vegada hagi vacunat la cinquena part de la humanitat que viu entre les seves fronteres. La Gran Bretanya, un dels països líders en el desenvolupament de vacunes, també ha iniciat contactes per garantir-se les seves dosis i la UE avança per camins paral·lels, tot i que amb més sigil. Políticament potser és difícil explicar que ens convé una solució global. La Covid no entén de fronteres i només fent-li front junts podem començar a guanyar la partida i recuperar una certa pau. Al contrari, si la vacuna queda en mans d’uns quants pot ser que guanyin una batalla, però definitivament tots perdem la guerra.