PERMÍS PENITENCIARI

En semillibertat

Tancats a casa com hem estat aquests mesos, sembla mentida que encara s'utilitzi aquest concepte per parlar del tercer grau atorgat als presos del procés

1
Es llegeix en minuts
En semillibertat

En aquest temps de nervis, pantalles i Twitter, no hi ha dia que no haguem d’aclarir un malentès per l’ús i la interpretació d’una paraula dita, atenent a la càrrega emocional de l’experiència personal, el context històric i l’entorn en el qual s’utilitza, en definitiva, als codis que es generen més enllà de la seva literalitat. La pertinença d’un concepte en l’esfera pública encara demana més claredat. Per posar un exemple recent, ha tornat a passar amb la qualificació de ‘semillibertat’ del tercer grau concedit als presos del procés.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Permetre que, durant unes hores, deixin la cel·la amb un permís per treballar, estar amb els seus o exercir tasques de voluntariat no és ser semilliure. La llibertat és un concepte tan absolut que, de fet, dubto que ningú pugui sentir-se'n plenament, lligats com estem sovint a esclavatges socials o econòmics. Aquests permisos per sortir de la presó formen part del reglament penitenciari, formen part del mateix sistema de càstig i no sé si de rehabilitació que tota condemna pretén.

Notícies relacionades

Tancats a casa com hem estat uns quants mesos, i qui sap quants més en vindran, amb decrets i «recomanacions» que restringeixen l’activitat i els moviments i que han tornat a posar damunt la taula el tema dels drets fonamentals, sembla mentida que encara s’utilitzi el concepte de ‘semillibertat’.

Aquest cap de setmana els hem pogut veure al carrer. Però presos igualment. Alguns els hem pogut veure i sentir als mitjans de comunicació perquè tenen una projecció pública i hi ha molta gent que els vol escoltar. Ens agradi el que diuen o com, llegeixin el que ha passat amb els seus ulls o amb els nostres, considerem que la sentència és justa o injusta, totes les interpretacions són possibles; però lliures, ni semilliures, no ho són. Els hem reconegut, amb les marques que deixen 800, 1.000 dies de presó, però seguim sense saber què hi fan, de què serveix o a qui serveix que hi siguin. Quina sensació de fracàs. Aquest, sí, sense matisos.