20 d’oct 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Intransigència per l'esquerra

SETH HERALD

Intransigència per l'esquerra

Najat El Hachmi

La visceralitat ho impregna tot i els temps s'han tornat foscament maniqueus. O amb mi o contra mi, sense matisos, sense mitges tintes ni complexitat

Hem hagut de recuperar una paraula tan fastigoseta com 'tolerància', que no és altra cosa que la capacitat de reconèixer que l’altre té dret a existir. Ja que m’agrades, et deixo que siguis, em  conformo amb tenir-te a prop. El panorama crispat i agressiu de la majoria de debats públics ens obliga a apel·lar a la tolerància perquè la manera de combatre el que pensa diferent és prenent mesures desproporcionades. Amb la novetat de que aquesta actitud ja no és patrimoni exclusiu de la dreta, ara també l’esquerra ha adoptat actituds bel·ligerant i intransigents.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És el que denuncien els 150 signants de la carta publicada a 'Harper’s' la setmana passada. En diuen “cultura de cancel·lació” de la deriva que detecten a EEUU i que consisteix a acomiadar persones, impedir publicacions de llibres o demanar que sigui cremat a la plaça qualsevol que expressi una opinió impopular, sobretot si va en contra de determinades minories. La condició d’oprimits serveix, en aquest cas, per donar carta blanca a tota mena de manifestacions que són de tot menys democràtiques. No hi ha espai per al debat, només sentències condemnatòries i sovint injustes. No importa la veritat, només el que l’estol més nombrós de Twitter afirmi que és la veritat. La visceralitat ho impregna tot i els temps s’han tornat foscament maniqueus. O amb mi o contra mi, sense matisos, sense mitges tintes ni complexitat. O víctimes de comportament exemplar o botxins del tot deshumanitzats.

Com sol passar en aquests casos, la carta ha rebut fortes crítiques. I com ja és habitual en els no-debats als que ens hem acostumat, els detractors del text no la refuten de manera argumentada, l’únic que fan és apel·lar al que són els signants per deslegitimar-ne les opinions. Això és: grans d’edat i blancs de pell. El que potser no poden veure els intransigents que creuen justificada la seva intolerància és que aquesta manera de fer tard o d’hora se’ls girarà a ells en contra. Perquè no hi ha ningú tan impol·lutament oprimit, tan intrínsecament minoritari com per no tenir possibilitats de resultar-li molest a algú altre encara més oprimit.