La corona, en crisi
El tallafoc del Rei
L'esforç del Govern i la Casa Reial per salvaguardar Felip VI de les investigacions per corrupció sobre el seu pare topa amb un obstacle inherent a la mateixa institució monàrquica: la seva condició hereditària
CH03. SANTIAGO (CHILE), 10/03/2018.- El rey emérito Juan Carlos de España sale tras una reunión con el presidente electo de Chile, Sebastián Piñera, hoy, sábado 10 de marzo de 2018, en la Academia Diplomática de Santiago (Chile). El presidente electo de Chile, Sebastián Piñera, se reunió hoy con el rey emérito de España, Don Juan Carlos de Borbón, abriendo un ciclo de reuniones bilaterales con personalidades extranjeras, en la víspera de su investidura, por segunda vez, como mandatario en ejercicio del país austral. EFE/Mario Ruiz /
L’incendi creix als dipòsits de la monarquia espanyola. La crisi institucional que fa trontollar la corona pot multiplicar-se al contacte amb la catàstrofe social de la pandèmia. Material altament inflamable. El Govern i Felip VI s’esforcen a obrir un tallafoc que impedeixi que les flames arribin al pont de comandament de la institució.
Les obres del tallafoc van començar amb l’abdicació de Joan Carles I el 2014, després de diversos anys d’erosió: Urdangarín i Cristina, la cacera a Botswana, el vincle saudita, la relació amb Corinna Larsen... El març passat va continuar amb la renúncia de Felip VI a l’herència del seu pare, a qui, a més, va retirar l’assignació anual de 200.000 euros. Aquesta decisió del Rei, forçada per les investigacions sobre les comissions multimilionàries pagades presumptament per l’Aràbia Saudita a Joan Carles I per l’obra de l’AVE a la Meca, ja era en si mateixa una acta acusatòria.
La construcció del tallafoc es reprèn ara, al conèixer-se que Larsen ha declarat a la justícia suïssa que Joan Carles li va donar 65 milions «per gratitud i amor». Un tanc de gasolina sobre l’incendi. El Govern, amb el coneixement de la Casa Reial, retira les línies de defensa entorn de l’emèrit i les concentra al blindatge del Rei. Planteja que Joan Carles I hagi d’abandonar la Zarzuela i treu pit amb una ara per ara improbable reforma constitucional per limitar la inviolabilitat reial.
Estigma deshonrós
Notícies relacionadesPerò l’esforç del Govern i la Casa Reial a les obres del contrafocs topa amb un obstacle inherent a la institució monàrquica: la seva condició hereditària. O quan el llegat és un estigma deshonrós i no hi ha l’opció purificadora que ofereix l’acció catàrtica de les urnes.
En una democràcia desenvolupada, la família reial no és una família sinó una empresa. Una empresa pública. Com a tal, ha d’oferir rendibilitat social i honestedat exemplar. Només així una institució ancorada en principis remots i aliens a la racionalitat democràtica pot aspirar al consens necessari per perviure al segle XXI, fora d’època. Aquest és el repte de Felip VI.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
