03 d’ag 2020

Anar al contingut

LA CLAU

Puigdemont contra el món

Puigdemont contra el món

Luis Mauri

L'home de Waterloo té una confiança il·limitada en si mateix. Tanta, que lluita alhora contra tothom: Espanya, Esquerra, el PDECat, el PNC, Europa si és necessari

El vesper postconvergent ja no remuga. Brama. Treu el sentit. L’ultimàtum de Puigdemont, els seus presos i els seus consellers del govern zombi de Torra al PDECat, al qual exigeix vassallatge, s’ha estavellat contra l’últim dic orgànic hereu de Convergència. Pocs donaven un euro per la resistència de Bonvehí, Bel, Solsona i la resta de la direcció del partit, assetjats pels seguidors de Puigdemont, fins i tot a l’interior de la seva caserna. Tant és així, que els dirigents purgats en els últims mesos per l’home de Waterloo es van escindir en el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), inspirat en la pragmàtica rendibilitat del PNB, a l’adonar-se’n que no podien confiar que el PDECat els donés empara.

Bonvehí i els seus han dit que ja no traguen més i assumeixen una eventual ruptura amb Puigdemont. Aquest, després del fiasco de la Crida, prepara al seu torn un nou partit. Són dues fortaleses i dues debilitats que funcionen com a vasos comunicants. El PDECat no té un lideratge electoral però té organització territorial, drets electorals i alcaldes pendents de la realitat i de les subvencions de la Diputació de Barcelona. Puigdemont té un portentós ganxo electoral, però està orfe d’organització i territori.

Tot o res

La ruptura (atenció, no apostin a tot o res que s’acabarà materialitzant) seria molt perjudicial per a les dues parts. Aquestes ho saben. Després d’esqueixar-se el PNC, una nova escissió podria significar la ruïna davant ERC, el principal rival en el llarg combat per l’hegemonia nacionalista.

Puigdemont té una confiança il·limitada en si mateix. Tanta, que lluita alhora contra tothom: Espanya, Esquerra, el PDECat, el PNC, Europa si és necessari..., el món. Però per a la direcció del PDECat és una qüestió de supervivència: si cedeix, està amortitzada. La seva única opció és resistir, fins i tot fins a l’escissió. ¿Es podria quedar amb només cinc dels 34 diputats actuals? Sí, però tindria control sobre els seus parlamentaris; ara no el té en absolut.