11 d’ag 2020

Anar al contingut

la crisi del coronavirus

Doncs, sí, la cosa estava malament i no ens van avisar

Jordi V Pou

Doncs, sí, la cosa estava malament i no ens van avisar

Maria Jesús Ibáñez

Molts lleidatans van sortir divendres de cap de setmana tranquils: la Generalitat els havia dit aquell dia que tot estava sota control

Feia dies que arribaven des de Lleida veus preocupades. «Això no va bé, cada vegada estem veient més positius», comentaven pròxims que treballen al sector sanitari, a peu de carrer. «Si és que ja vam tenir un primer avís amb la maleïda festa d’aniversari de la desescalada [quan la regió sanitària de Ponent va haver de seguir en fase 1 alguna setmana més del compte], i ni així... la gent segueix despreocupada», es lamentaven, entre exhaustos i impotents, després de més de tres mesos de pandèmia, de feina sense horaris i de veure com els seus consells de precaució queien en sac foradat.

Però per molt que preguntéssim els periodistes, corretja de transmissió d’aquesta inquietud, la resposta que donava la Conselleria de Salut era sempre la mateixa: tot sota control. Que és normal que hi hagi rebrots, perquè aquests dies, ja ho sabem els lleidatans, hi ha molta mobilitat per la collita de la fruita. Que sobre els focus de contagis de la Franja, on les autoritats sanitàries aragoneses van imposar limitacions fa dies, no hi havia motiu perquè afectessin Lleida. Que si feia falta es contractarien més rastrejadors per fer seguiment dels casos positius i es reforçarien les plantilles en l’atenció primària. 

L’ordre de confinament anunciada aquest dissabte pel president Torra –sense data de caducitat de moment– va ser una gerra d’aigua freda per als benpensants que es van creure (ens vam creure) la versió oficial. Ho va ser fins i tot per als que vaticinaven el pitjor. La sensació, en general, va ser la d’haver sigut d’alguna manera enganyats.

Tot just unes hores abans, divendres a la tarda, la visita de la consellera Alba Vergés, la persona que gestiona l’estratègia de lluita contra la Covid-19 a Catalunya, havia resultat fins i tot tranquil·litzadora, després d’haver sentit com Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat, donava a entendre el dijous que el confinament era una opció plausible. Vergés va viatjar expressament a la capital lleidatana i allà, al costat de l’alcalde Miquel Pueyo, va descartar el tancament. I molts lleidatans van agafar aquella mateixa tarda el cotxe i van sortir tan tranquils de cap de setmana (a Salou, a Cambrils o a la muntanya)... Perquè la Generalitat deia que no passava res i perquè no hi havia risc que al seu pas anessin encomanant ningú

Això d’aquest dissabte va recordar, tot i que diferent, aquells temps en què els de Lleida pensàvem que Barcelona ens ignorava, quan existíem només en campanya electoral. Se’ns va quedar cara d’ensurt i de perplexitat quan vam saber que les coses sí que estaven tan malament. I que els qui ens havien d’avisar s’havien oblidat de fer-ho a temps.