Credulitat

Conspiracions

Les catàstrofes activen la nostra imaginació, que no només és fecunda i variada, també és perversa

1
Es llegeix en minuts
Miguel Bosé, durante un concierto en el Auditori del Fòrum de Barcelona, en el 2017.

Miguel Bosé, durante un concierto en el Auditori del Fòrum de Barcelona, en el 2017. / FERRAN SENDRA

M’encanten les teories conspiradores. Totes, tractin del que tractin. Les escolto sempre amb devoció. Em fascina que hi hagi qui pensi que la nau espacial que es va posar a la lluna el 1969 era de paper de plata i estava en un decorat, o qui estudiï a consciència l’ombra d’Armstrong per concloure que l’allunatge no va existir. M’encanten els terraplanistes parlant dels foscos interessos que mouen els poderosos del món a mantenir l’engany d’una terra rodona. La NASA, el Vaticà i la majoria dels governs ens amaguen l’existència de Déu. I com adoro els creacionistes. És magnífic pensar que tot va ser fet en set dies i que com a cirereta un déu terrisser va modelar l’home i la dona amb fang i els va insuflar un alè de vida. Que ximples Darwin, Lamarck, Newton, Galileu, Copèrnic, Hawking...

Notícies relacionades

Aquests dies m’ho estic passant genial. Ja no sé si van ser primer els que van dir que les mascaretes produeixen càncer o els que van atribuir el coronavirus a la tecnologia 5G i es van llançar a cremar antenes de telefonia. Vaig disfrutar quan Trump, que mai defrauda, va acusar els xinesos de fabricar el virus per provocar una recessió econòmica mundial, però el que de veritat em va fer embogir va ser que Miguel Bosé digués que Bill Gates vol dominar el món implantant-nos un microxip juntament amb la vacuna i diverses porqueries més. ¿Què serà el següent? ¿Déu és presoner a l’Àrea 51? ¿El virus és un invent del diable per matar ateus? ¿L’han portat els extraterrestres per exterminar-nos?

Que bé que ens va la por, als mortals. L’any 1000 ens vam creure l’adveniment de l’Anticrist. El 2000 vam pensar que les màquines es desintegrarien. Les catàstrofes activen la nostra imaginació, que no només és fecunda i variada, també és perversa. Una vegada inventades, sempre hi ha qui creu les mentides al peu de la lletra. El resultat és un món per a crèduls, dominat per ficcions increïbles. Ja ho veuen, el somni de tot lector i de tot novel·lista.