No oblidem

Noranta-cinc dies a l'uci

Mentre els malalts surten de l'hospital, l'assistència primària es prepara per ser, sense recursos, la primera línia davant del rebrot que vindrà

Es llegeix en minuts
Noranta-cinc dies a l'uci

Noranta-cinc dies després, un empleat del servei de manteniment del Consorci Sanitari del Maresme ha pogut abandonar l’uci on estava ingressat després d’un contagi per coronavirus. Noranta-cinc. El seu sofriment i el dels seus pròxims i cuidadors s’ha dilatat més enllà de tot el període de l’estat d’alarma, que es diu aviat. L’equip que el va atendre l’aplaudia al passar, en cadira de rodes pel passadís, en un vídeo que corre per les xarxes com tants altres que vam veure en dies d’aplaudiments a les 20 hores i d’informes diaris amb morts. Tot un document que ens enfronta a una realitat en la qual només els riscos de rebrot ens deixen una més o menys lleu inquietud al cos, en un escenari d’hospitals ja preparats, sense confinament i amb tan sols les molestes mascaretes com a vestigi de la pandèmia. No oblidem. 

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre aplaudeixen el pacient en recuperació després de 95 dies d’ensurt, grapats de metges i professionals de la salut es manifesten cada dia davant d’alguns ambulatoris de Barcelona, massa petits, massa infradotats, massa vulnerables davant del que ha de venir. L’assistència primària és l’última trinxera de la salut d’igual forma que els ajuntaments i els seus districtes són l’últim poder públic en contacte amb la ciutadania. I la proximitat a la realitat posa negre sobre blanc els riscos que enfronten els CAP que ja es van veure desbordats amb la primera onada del virus. Al Fort Pienc, el petit ambulatori de Carles I va tancar portes quan un terç dels seus treballadors van emmalaltir i ja no reobrirà: no complia les condicions sanitàries. Fa setmanes que veïns i professionals sanitaris protesten al carrer per reivindicar un vell projecte, ja aprovat, que mai s’executa i que implicaria l’ampliació del centre. Les seves protestes fan de la reivindicació laboral un avís dramàtic. Encara lluny d’obtenir una vacuna, només la resposta efectiva en aquest primer escalafó de l’assistència mèdica pot donar garanties per frenar els estralls d’un rebot que totes les projeccions científiques donen per fet, sense data exacta ni magnitud, però que arribarà.

Temes:

Coronavirus