Rebels sense mascareta

Hi ha preocupació en les autoritats sanitàries per l’increment de contagis de Covid-19 detectat en les últimes setmanes entre adolescents i joves d’entre 15 i 29 anys, un fet que els responsables imputen a la seva manera de socialitzar-se. És a dir, que van en grup, es toquen més i es relaxen més en el triumvirat de mesures de prevenció: la distància social, el rentat de mans i la mascareta. No falten entre els policies de balcó vocacionals (avui, agents de la distància social) els qui carreguen contra la irresponsabilitat dels més joves i els acusen de tots els mals, els que hem patit i els que temem que encara han d’arribar: que causaran un altre rebrot, de voler matar els seus avis, de ser egoistes i malcriats, de mirar-se tan sols el seu melic. La versió Covid del clàssic «abans, quan jo era jove, això no passava». 

El missatge que és responsabilitat de tots que no es doni una segona onada del virus té un revers fosc: si arriba, serà per la irresponsabilitat d’uns quants que no compleixen les normes, com si el virus no hagués acreditat una enorme capacitat de transmissió. Viure a l’‘estil Djokovic’ és una irresponsabilitat, cert. Però, si el virus es desboca als EUA o al Brasil, per posar un exemple, no és perquè els adolescents s’abracin i utilitzin la mascareta per cobrir-se el mentó. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Als adolescents se’ls ha tret tres mesos de classes i amics. Com a tots, és cert, però la diferència és que, igual que amb els nens, no s’ha fet el més mínim esforç per implicar-los en la decisió. Els va caure a sobre com una imposició del món dels adults contra la qual no es poden expressar dubtes o pensament crític, sota pena de ser titllats d’irresponsables. Ja se sap com actua un adolescent davant del que percep com una imposició: es passa la mascareta pel forro.

El discurs que presenta la lluita contra la pandèmia com una guerra és problemàtic. Plantejat així, i no com una tasca coral, en comunitat i horitzontal, a ningú l’hauria d’estranyar que sorgeixin objectors de consciència.