Editorial

Incerteses i responsabilitats

Les fosques previsions de l'FMI haurien d'impulsar encara més cap a la consecució d'acords per encarar la crisi i la reconstrucció

3
Es llegeix en minuts
rosas53766726 garamendo cumbre empresarial ceoe200615225221

rosas53766726 garamendo cumbre empresarial ceoe200615225221

La crisi de la Covid-19 sacsejarà les economies d’Europa sense fer grans distincions. França, Itàlia i Espanya veuran caure el seu producte interior brut (PIB) entre un 12,5% (la primera) i un 12,8% (les segones), també descarrilarà la locomotora alemanya (-7,8%) i el Regne Unit començarà la seva etapa fora del paraigua de la Unió Europea amb un esquinç del 10,2%. Segons les dures previsions difoses ahir pel Fons Monetari Internacional (FMI), l’única excepció, relativa, serà la Xina, que pot acabar l’any 2020 comptabilitzant un feble creixement de la seva economia de l’1%, molt per sota de les expectatives fins a l’esclat de l’epidèmia. Res serà igual després d’un semestre que deixa unes perspectives devastadores. De la mateixa forma que la primera onada del coronavirus ha desconjuntat qualsevol previsió, l’imprevisible de l’evolució de pandèmia fa que l’horitzó dibuixat per l’FMI encara inclogui incerteses. De l’aparició de rebrots que siguin sufocats o creixin sense control i de la necessitat o no d’hibernar de nou algunes grans economies dependrà que les previsions es confirmin o fins i tot continuïn agreujant-se. La contraposició entre preservar la salut i salvar l’economia no és tal: l’impacte de la gran recessió a la qual encara només ens acostem dependrà de la capacitat de gestió dels sistemes sanitaris nacionals, de la responsabilitat dels ciutadans i de tots els actors socials i polítics i del desenvolupament d’una vacuna.

En el cas d’Espanya, al cap dels països més damnificats, la seva dependència del turisme fa (com Itàlia i en menor grau França) que es vegi afectada per una vulnerabilitat afegida, que explica en gran part la gravetat de l’impacte valorat per l’FMI. Totes les economies que fien un percentatge bàsic del seu PIB a aquest mercat depenen de la possibilitat que el sector de l’oci pugui desenvolupar-se en condicions de seguretat, un repte més ardu que en altres branques de l’economia, i que tant països emissors com receptors mantinguin la circulació virus en uns nivells que permetin el moviment de persones a través de les fronteres. A diferència d’altres períodes, tampoc podem confiar que el flux de visitants des de països en situació més benestant:no n’hi ha.

Crida al consens

És difícil preveure quin impacte pot tenir la constatació que ningú s’escapa d’aquest panorama sobre l’actitud dels països del nord d’Europa cap a la disponibilitat de les ingents recursos que la UE ha de mobilitzar. Però sigui quin sigui, per més que l’oxigen europeu sigui imprescindible, de l’actitud d’agents socials, administracions públiques espanyoles i partits polítics depèn en gran part fins a quin punt estarem en condicions de resistir l’embat i sortir-ne amb més o menys rapidesa i solidesa.

En aquest sentit, les apel·lacions dels empresaris espanyols, després d’una cimera celebrada durant l’última setmana, recorden la necessitat d’arribar a consensos, polítics i socials. Fins ara, per desgràcia, l’actitud de partits com el PP, Vox i JxCat està molt lluny de respondre a aquesta crida imperiosa, i del sentit de la responsabilitat que han mostrat fins ara els agents socials.

Com han manifestat les veus més destacades de l’empresariat espanyol en la cimera que es va clausurar ahir, l’acord és necessari per a tasques tan urgents i immediates com l’aprovació dels Pressupostos del 2021, el manteniment de mesures de salvaguarda de l’atur i del crèdit per a les empreses, i la defensa dels interessos d’Espanya en Europa.  Imirant més enllà, com va recordar la patronal catalana, Foment, seria incomprensible no tenir com a prioritat començar a treballar en una recuperació que haurà de tenir com a pilars la reindustrialització, la innovació, la ciència i la consolidació de les cobertures socials i el sistema de salut.