AL CONTRAATAC
Enveja de menstruació
Tots els mesos la regla em torna a la meva condició de femella humana per molt que jo m'esforci a considerar-me persona
compresasok
A qui la vulgui, jo li regalo la meva regla. Estic disposada a entregar sense cap mena de recança aquest imperatiu biològic que cada mes em torna a la meva condició de femella humana per molt que jo m’entesti a considerar-me persona. També regalo tot el que comporta: dolor, malestar generalitzat, falta de claredat mental, anèmia, cansament i la sensació d’esclavatge que provoca haver d’aturar la meva activitat o haver-la de realitzar amb més dificultats. I en silenci, és clar, com les morenes, ja hi ha prou bromes masclistes sobre "aquells dies del mes" com per donar munició a l’enemic i admetre les febleses que comporta la sagnia periòdica. La paradoxa de les dones és que mentre ens barallem amb la menstruació mirant de sobreposar-nos a les seves conseqüències i intentem fer veure que no existeix, hem de lluitar contra tota la construcció que s’ha articulat sobre la nostra biologia. Jo, francament, no hi veig cap utilitat en aquest destí, m’hi he hagut de conformar i prou.
Aquests dies es diria, però, que la menstruació és una mena de privilegi que les dones volem conservar gelosament. Una escriptora britànica ha dit que el sexe existeix i això es veu que ha passat a ser ofensiu. I que vincular la regla amb les femelles de l’espècie humana és excloent. Ja és estrany perquè hi ha moltes dones que no sagnen cada mes i no han alçat mai la veu per denunciar que els anuncis de compreses no les tenen en compte: les menopàusiques, les anorèxies, les dones que han patit una histerectomia.
Més enllà de la polèmica absurda de voler acabar amb el sexe perquè no ens agraden les construccions que s’hi han articulat al damunt, és a dir, el gènere, hi ha alguna cosa molt tètrica en expressions del tipus "cossos menstruants". A banda de fer desaparèixer les dones com si no existíssim ni existissin les discriminacions que patim pel simple fet de ser-ho, és que denota un dualisme radical que separa els éssers humans en dos: el cos i una altra cosa que les religions anomenaven ànima i nosaltres sentiment de ser o identitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
