11 d’ag 2020

Anar al contingut

La clau

Una anàlisi equivocada

DAVID CASTRO

Una anàlisi equivocada

Rosa Paz

Sembla que Casado no va valorar l'aguant de Sánchez, del qual hi ha ja precedents

Ara que, superada la crisi sanitària del coronavirus, és hora de fer balanç, es pot afirmar que el PP va errar en la seva anàlisi. Basó tota la seva estratègia en el seu convenciment que Pedro Sánchez no aguantaria aquesta situació dramàtica i que la ciutadania no li perdonaria ni els milers de morts ni el confinament a què l’havia sotmès. D’allà la seva negativa a recolzar les dues últimes pròrrogues de l’estat d’alarma, pensant que erosionaria més l’Executiu i sense importar-li, pel que sembla, les conseqüències que el final precipitat d’aquesta mesura podria tenir en la salut pública.

D’allà també el seu recent alineament a la Unió Europea amb els falcons –frugals els anomenen ara– que volen exigir a Espanya reformes i retallades a canvi de l’ajut econòmic, donant a entendre que aquí es malgastaran els diners en «polítiques ideològiques». Perquè pel que sembla només té ideologia l’esquerra i el seu és, com diria Rajoy, «sentit comú».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els populars també es van equivocar pensant que la coalició governamental es trencaria i per això van magnificar les divergències entre els dos socis, tot i que de vegades Pablo Iglesias l’hi va posar fàcil. Sembla que Pablo Casado no va valorar la resistència de Sánchez, de qui ja hi ha precedents, ni una dada tan simple com que Iglesias prefereix ser vicepresident del Govern que líder del quart partit de l’arc parlamentari. I tampoc va mesurar bé una altra dada fonamental, que és que si no hi ha majoria parlamentària alternativa, és el president del Govern qui anticipa les eleccions. I no ho farà.

Al contrari, Sánchez pensa governar quatre anys i només han passat cinc mesos des de la seva investidura. És difícil saber si aquesta expectativa farà reflexionar els populars o si l’actitud dels empresaris, que a més d’ajuts i rebaixes d’impostos demanen unitat política, farà que es replantegin la seva posició. Estaria bé per l’interès d’Espanya. Tot i que també seria bo que Sánchez truqués alguna vegada a Casado.