És un món estrany

En qualsevol cas, les etiquetes fetes servir per qualificar el que s’acosta semblen noms de sectes ‘new age’ o d’organitzacions malignes, germanes de la nova orde de Star Wars. Potser tot és un senyal del que ve. Por, estranyesa, normes de nou encuny, control social, pobresa, rebel·lió, tronades profecies i teories de la conspiració... Moltes d’aquestes coses ja han arribat: hi ha qui ha revisat el calendari maia de la fi del món, segons el qual tot se’n va en orris el 21 de juny, com l’estat d’alarma, i hi ha qui es dedica, com Miguel Bosé, a donar curs als seus deliris conspiranoics.

Fa anys que els barcelonins veiem una cruel escena animal que durant el confinament i la desescalada s’ha multiplicat. Gavines envalentides s’endinsen a la ciutat i surten a la caça de coloms, moltes vegades, malalts, que devoren en un no res. Les restes mutilades dels ocells esquitxen moltes voreres de Barcelona.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Després del que hem passat, i sense saber encara què ens ofereix el futur, la imatge de la gavina amb el cadàver al bec en un carrer de l’Eixample pot ser el símbol inquietant de la nova realitat. Sofriment, desconfiança i esperança en què la desgràcia no et toqui.

Aquesta part inquietant de la normalitat va saber veure-la millor que ningú David Lynch, l’autor, entre moltes altres joies, de ‘Blue Velvet’. En aquesta pel·lícula del 1986, després d’un terrorífic retrat de l’Amèrica profunda i ‘normal’ iniciat amb el descobriment en un jardí d’una orella seccionada atapeïda de formigues, els personatges encarnats per Laura Dern i Kyle MacLachlan concloïen: «És un món estrany».