Virtual més real

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Com que d’altra banda és inútil i contraproduent qualsevol pretensió d’abastar i aprehendre, no la totalitat d’un museu, sinó un nombre d’obres superior a la dotzena en poques hores, continua vigent la sàvia recomanació d’Alexandre Cirici. El crític més sagaç i heterodox proposava un mètode de visita que substituís la generalització de la mirada per la detecció de les peces que ens criden, que apel·len a la intransferible sensibilitat de cadascú. Sense ser per força les més famoses, són aquestes les que, mitjançant l’exercici de la ‘revisitació’, poden ingressar a la col·lecció particular que una memòria entrenada ens proporcionarà a canvi, no de gratar-se la butxaca el qui la tingui plena, sinó d’un esforç tan gratificant com el d’exercitar el gust i educar la memòria.

No vulguem, sobretot, fer com aquell amic de joventut que, envoltant-se d’un halo de por tan esnob com insuperable als viatges, es va quedar a la superfície de l’art, que és tot el que aleshores oferien les imatges impreses. Per moltes visites en 3-D que ens ofereixin els museus, el diàleg autèntic amb una obra d’art, amb cada obra d’art a la qual ens vulguem aproximar i fins i tot estimar, passa forçosament, com entre les persones, per la trobada presencial, el cara a cara, el tu a tu de veritat, la fructífera màgia a dos a la sala del museu.