Dues mirades
Cine mut
La comparació entre les estrictes mesures de seguretat i l'eufòria amb què se celebren els gols té un aire de comèdia que deriva cap a la farsa o l''slapstick'
marcosl53749694 graf479 palma 13 06 2020 el entrenador del fc barcelona 200614002153 /
Ha tornat el futbol i, com era d’esperar, l’esperpent ha presidit aquesta nova normalitat farcida de gestos i d’incongruències. La comparació entre les estrictes mesures de seguretat i l’eufòria amb què se celebren els gols, entre la prèvia distància física i la posterior aglomeració de cossos en un espai reduït, té un aire de comèdia que deriva cap a la farsa o l’slapstick, aquelles pallassades exagerades en les quals tot és diferent del que sembla. També hi ha tocs de sit-com, les sèries de televisió amb les rialles contingudes en una llauna que s’obre quan el realitzador creu que l’espectador ha de riure. Tenen un tret peculiar. Si no hi pares esment, tot flueix. Si t’hi fixes, si penses que tot allò és fals, si estàs pendent de l’esclafit fictici, aleshores la comèdia perd tota la gràcia.
Així, en aquest futbol irreal, amb la pantomima dels espectadors dibuixats en un “croma” i els crits de l’afició, imposats com el soroll de fons de la Play i amb un tècnic que s’encarrega de la banda sonora i que s’assembla als pianistes de les pel·lícules mudes. Adapta la música (càntics, un “ui!”, un “gol!”) al devenir dels fets en un escenari desolat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
