28 d’oct 2020

Anar al contingut

L'ESCENARI POLÍTIC

Pedro Sánchez observa a Pablo Casado, en el Congreso de los Diputados, el 20 de mayo.

EFE / BALLESTEROS

La derrota de Pablo Casado

Joaquim Coll

Totes les enquestes coincideixen que el PP remunta i s’acosta en intenció de vot al PSOE, que descendeix lleugerament. Això sembla avalar el tipus d’oposició dura de Pablo Casado i el situaria en millor posició que abans de l’esclat de la pandèmia. Però aquest creixement es produeix bàsicament en els caladors de Vox, mentre Cs no només aguanta, sinó que despunta després del canvi d’estratègia. En realitat, el líder del PP no està millor, sinó que el seu lideratge s’enfronta ara a més dificultats, tant externes com internes. El principal és que la crítica acarnissada contra Pedro Sánchez, que li ha sigut útil per mossegar l’extrema dreta, ha fracassat en el seu propòsit essencial. Ni el Govern ha descarrilat en la crisi sanitària, ni s’ha trencat la coalició governamental, ni el PSOE s’enfonsa en intenció de vot ni hi ha una convocatòria d’eleccions generals a la vista.

El Govern ha aconseguit aprovar totes les pròrrogues de l’estat d’alarma amb majoria absoluta, malgrat que algunes negociacions van ser agòniques. Té ara mateix ben encarrilat el decret sobre la ‘nova normalitat’ amb els recolzaments tant del PNB com de Cs (sense que ERC sigui ja imprescindible), i les seves mesures socials recullen un suport al carrer molt ampli fins al punt que el PP es veu obligat a votar a favor de l’ingrés mínim vital. El balanç d’aquests tres mesos permet a l’Executiu jugar amb una geometria variable al Congrés impensable en la investidura de Sánchez. En definitiva, se li obre la possibilitat d’una legislatura llarga si s’aproven els Pressupostos i el pla europeu per a la recuperació s’acorda ràpid i és tan ambiciós com s’espera. 

A aquestes dificultats externes s’hi afegeixen les internes per a Casado. En la primera junta nacional del seu partit va haver de defensar amb afany el seu estil de fer oposició, denunciant que el PSOE intenta dividir-los entre «durs» i «tous». Amb això estava reconeixent que aquest temps li ha passat més factura a ell que al president del Govern. «Es pretén crear la idea que el problema del PP s’expressa en una tensió entre radicalitat i moderació, entre falcons i coloms, però és un fals debat», va afirmar, i va demanar als seus que no es deixessin «enganyar per l’estratègia de divisió» de Sánchez. Així doncs, Casado s’enfronta a la seva primera derrota en l’oposició quan davant la crisi socioeconòmica més greu dels últims 80 anys el que està en dubte és el seu estil. És evident que barons moderats com Alberto Núñez Feijóo o Juanma Moreno no se senten còmodes. També que la seva presidenta autonòmica favorita, Isabel Díaz Ayuso, no ha sigut model de res en aquesta crisi sanitària fins al punt que la seva relació amb Cs en el Govern madrileny pot acabar en eleccions anticipades. I si a Galícia Feijóo reforça la seva majoria en les eleccions del juliol, és probable que més tard vulgui fer el salt a la política nacional després de més de 10 anys de president de la Xunta. El 2018 no va voler liderar el PP quan tots li ho demanaven, però, si la legislatura a Espanya arriba fins al 2023, Casado haurà de vigilar molt bé la seva esquena.