La nova normalitat

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Tenim consellers d’un mateix govern a Madrid acusant-se públicament de delinquir. No s’havia vist mai. S’alimenta la sospita que un company va ordenar a les residències elegir quins avis havien de ser tractats del coronavirus i no dimiteix ni el que fa la denúncia, ni l’assenyalat. Tampoc es trenca la coalició. Tenim un vicepresident a la Moncloa que actua més com a representant dels seus votants que com a representant de tots. I si cal crispar l’ambient, ho fa. Tenim uns polítics buscant els culpables de la pandèmia darrere de la pancarta del 8-M, i aquests últims defensant-se sense que ningú deixi treballar els jutges, que són com els pebrots de Padró: uns piquen i d’altres, no. I si pel camí cal estendre una taca sobre tota la Guàrdia Civil, tampoc passa res. Els informes de la guàrdia civil, uns piquen i d’altres, no.

Tenim, d’altra banda, un problema a l’hora de comptar els nostres morts. No entenem res. Si el preu és que els ciutadans tampoc puguin confiar en les xifres oficials, ja els passarà quan tornin al xiringuito. La paraula donada ja no val. No pactaré amb Bildu, però total, només ha sigut una vegada. I amb tot el que hem passat, dediquen les seves aparicions públiques a dir-se criminals, colpistes, marquesos o piròmans comunistes i després diuen que del que cal parlar és de l’aprovació de l’ingrés mínim vital. És evident que en la nova realitat farà falta la mascareta. Així, a més de protegir-nos del virus, tindrem el nas tapat per afrontar la immundícia que ens cau al damunt.