Al contraatac

Del Congrés a la taverna

S'ha de desgastar l'adversari, tot i que això impliqui arrasar amb l'estat d'ànim de la ciutadania. Els importem un rave

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53547306 alvarez de toledo200527141210

zentauroepp53547306 alvarez de toledo200527141210 / Chema Moya

Quins temps aquells, quan fa un mes aplaudíem la presència de tots els partits en una espècie de projecte de pactes de la Moncloa. Semblava que l’acord era impossible, però sempre hi ha una escletxa per a l’esperança. Ara ja no. A mesura que anava disminuint el nombre de morts, els dirigents polítics s’han anat desposseint de la seva disfressa d’homes d’Estat. De vegades he tingut la temptació de pensar que els partits aspiren a representar a tothom, per sumar com més vots millor. No diguem ja aquells que ocupen les institucions del Govern, que han de representar un paper allunyat del fang diari. Però tampoc.

Notícies relacionades

En els últims dies, s’han dit de tot al Congrés dels Diputats. Pablo Iglesias ha acusat de colpistes els membres de Vox. Aquests l’han anomenat «piròman comunista». I hi va haver més coses, com la picabaralla de la «marquesa» amb el «fill de terrorista». Després, Cayetana Álvarez de Toledo va tornar a arremetre contra el líder d’Unides Podem, a qui va acusar de voler consumar l’obra ideològica del seu pare i de ser un totalitari, i va afegir: «Iglesias enllaça amb la tradició del mascle ibèric, del cabdill iberoamericà».

En aquest context, el Govern ha tornat a negociar l’ampliació de l’estat d’alarma. Els partits van i venen del ‘no’ al ‘sí’ en funció del que se’ls concedeix, no en funció de què serà millor per als ciutadans, encara amb un peu en el confinament. Hem passat per una pandèmia que no sabem si tornarà, hi ha desenes de milers de morts, hi ha moltes persones que són més pobres que fa dos mesos i que no tenen perspectives de millorar a curt termini, i ells es dediquen a atiar la crispació social i a defensar els seus interessos electorals i partidistes. Els espanyols encara no ens podem recolzar a la barra, però fa setmanes que ells en demanen una altra de braves. Sense gairebé escrúpols, amb un to tavernari, amb falta de sensibilitat i d’altura de mires. S’ha de desgastar l’adversari, tot i que això impliqui arrasar amb l’estat d'ànim de la ciutadania. Els importem un rave. Demanar-ne una altra de braves.