Al contraatac

Enemiga del profeta

Si continua el silenci davant el fanatisme s'anirà estenent la idea que el meu sentiment d'ofensa em dona dret a perseguir els qui m'ofenen. Sobretot si són dones

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp26716254 mahoma muhammad200601142216

zentauroepp26716254 mahoma muhammad200601142216

El locutor Mustapha El Ogdi va emetre la setmana passada un monòleg carregat d’odi i insults contra Mina Bouchkioua, una professora de filosofia que hauria posat en dubte la virilitat de Mahoma a Facebook. El locutor va dedicar una bona estona a buscar la paraula més justa per descriure-la: que si vella, que si lletja, que si púrria i va anar alternant els insults amb expressions d’admiració, una admiració gairebé homoeròtica, cap al que és, segons ell, «la personalitat més important de tota la història de la humanitat». Fins que va arribar a la incitació a la violència anunciant que hi ha milers de milions de musulmans disposats a donar-li milers de milions de cops i països on li tallarien el cap.

Notícies relacionades

La seva ràbia expressa el fanatisme dels qui no toleren cap mena de crítica a allò que consideren sagrat, els que volen imposar als altres, encara que sigui per la força, les seves sensibilitats religioses. No entenen que la seva fe és seva i que qui no la comparteix no està obligat a respectar-la. Al locutor ni se li ha passat pel cap que des de Cornellà, encara que sigui en àrab, no es poden propagar discursos d’odi, misogínia i violència. La seva indignació li sembla del tot normal. Que si poses la mà al cau de la serp, diu, no et queixis si et mossega. És a dir, que està del tot justificat vigilar i castigar els enemics del profeta.

Potser és que encara no sap que això no és el Marroc, on l’apostasia és delicte i la llibertat religiosa brilla per la seva absència. Que l’heretge sigui dona, atea, bevedora i lliure és el que més desperta el seu odi. La llibertat els resulta insuportable, a ell i a molts que pensen com ell i que ens trobem cada dia a les xarxes amb una virulència semblant. El més preocupant és que aquesta mena de missatges estan arribant a una joventut musulmana sense cap resistència, sense cap discurs públic que els condemni de manera clara. I si continua aquest silenci davant del fanatisme el que passarà és que cada cop s’anirà estenent la idea que el meu sentiment d’ofensa em dona dret a perseguir els qui m’ofenen. Sobretot si són dones.