Crema catalana

Abans-d’ahir, per raons que no venen al cas, vaig buscar a Internet sobre el castell de Peralada (comarca del Baix Empordà, Girona). El castell, envoltat d’un jardí infinit, va ser adquirit el 1923 per Damián Mateu, pare de Miguel Mateu Pla, també conegut com ‘el Mateu dels Ferros’, primer alcalde franquista de Barcelona, president de la Caixa de Pensions, de la Foment del Treball Nacional, conseller nacional de la Falange Espanyola i procurador a les Corts fins a la seva mort el 1972.

Sempre que Franco va voler conversar amb Josep Pla o Salvador Dalí, ho va fer en la residència del seu bon amic Mateu, on fins i tot va pernoctar abans i després del seu viatge a Bordighera (a la regió de Ligúria, Itàlia) per entrevistar-se amb Mussolini.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La propietat va passar a mans de la seva filla Carmen, casada amb l’empresari Artur Suqué, fundador d’Inverama-Casinos de Catalunya, qui el 1979 va obrir la seva primera sala de jocs a Peralada i deu anys més tard va protagonitzar el ‘cas Casinos’, en el qual Suqué, pujolista convençut, va ser acusat de desviar 1.000 milions de pessetes a Convergència, dels quals Francesc Gordo, fundador del partit i responsable de les seves finances, va admetre haver-ne rebut 200. La causa va ser arxivada el 1997, tres anys abans que la Generalitat concedís a la senyora Mateu la Creu de Sant Jordi pels valors «artístics i socials» del seu Festival de Peralada, una imitació del Liceu a l’aire lliure on l’alta societat barcelonina –ells amb americana blanca i elles, amb les joies d’estiu– poden continuar tractant dels seus comuns negocis en l’entretemps estiuenc.

Els ulls encara em couen, però ara ho veig tot una mica més clar.