16 jul 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Músiques

ELISENDA PONS

Tindrem associades per sempre unes músiques que mai ens deixaran. Cadascú les seves. Cançons que se’ns han fet familiars a través dels altaveus dels balcons, àries que algunes sopranos interpretaven des de casa, melodies que la policia municipal emetia des dels cotxes patrulla. Músiques que recordarem i que relacionarem, gairebé sense voler, amb aquests mesos insòlits.

Quan les tornem a sentir, per casualitat, de fons en un carrer, en una festa, en un concert, tornarem als dies convulsos del 2020. Perquè les hem arribat a odiar o perquè ens han acompanyat i han suavitzat les hores difícils, sons que han sigut nous o notes que ja ens sabíem però que ara són diferents perquè han arribat amb un altre ritme, amb altres companyies. Tothom té les seves músiques del confinament. Jo, per exemple, em quedo amb dues, molt diferents. «Si no te hubieras ido», de Marco Antonio Solís (un cant d’amor desesperat i una mica ‘kitsch’) i, a l’altre costat de l’espectre, la «Sarabande» de Haendel, que sortia en un anunci de Salut (¡i també a ‘Barry Lyndon’!). Aquell moviment pausat, tristíssim, vigorós, que ja no m’abandonarà mai més.