16 jul 2020

Anar al contingut

Editorial

Desescalada amb responsabilitat

Venen dies difícils en què es pot invocar un clima de confiança per arribar al màxim consens en el disseny dels pròxims passos

El Periódico

Desescalada amb responsabilitat

JORDI COTRINA

Barcelona i Madrid entren a la fase 1. L’anhelada desescalada s’inicia a les ciutats més afectades per la pandèmia. El moment és d’especial rellevància. D’una banda, és un alè d’ànim, un pas més cap a la nova normalitat. Però, de l’altra, significa endinsar-se en un camí no exempt de riscos. S’ha d’extremar la prudència i la responsabilitat col·lectiva i individual.

Les dues ciutats en fase 1 i la resta del país entre la fase 1 i la fase 2. Les dades són positives i donen peu a l’optimisme. Almenys, a una treva d’estiu. El Govern va alimentar aquest diumenge aquest optimisme al mostrar-se obert a accelerar la desescalada, reduint els 14 dies previstos per a cada fase, sempre que les circumstàncies ho permetin. Pedro Sánchez va arribar fins i tot a apuntar que en els pròxims dies algunes comunitats sortiran de l’estat d’alarma. Un estat d’alarma, s’ha de recordar, amb una última pròrroga que finalitza el 7 de juny i que, si el Govern desitja prolongar més enllà d’aquesta data, haurà de buscar novament acords parlamentaris.

La desescalada avança. Hi ha ganes de retrobament social i necessitat de reactivació econòmica, però no es descarten retrocessos. L’amenaça d’un rebrot de Covid-19 no és il·lusòria, i el sistema sanitari està exhaust. La detecció i quarantena de les persones que han estat en contacte amb els infectats és clau per frenar l’expansió. La dificultat per controlar aquesta pandèmia ha sigut la gran quantitat d’asimptomàtics que, de forma inconscient, han encomanat el virus a altres ciutadans. Mantenir la distància social i l’ús de la mascareta és vital. Literalment.

Barcelona s’ha preparat per afrontar la fase 1. Carrers guanyats a favor dels vianants i quilòmetres addicionals de carril bici són els nous usos de l’asfalt. Algunes mesures tenen un caràcter temporal, mentre duri la pandèmia, d’altres arriben amb ànim de permanència. Una necessitat per al medi ambient, una complicació per a aquells ciutadans que necessiten traslladar-se en vehicle privat. A partir d’aquest dilluns, s’incrementa de forma notable el transport públic, es finalitza la flexibilització de les zones de càrrega i descàrrega i es posen en marxa les noves tarifes ambientals en les àrees verda i blava.

El fet que la desescalada a Catalunya s’hagi produït per regions sanitàries, i no per províncies, provoca una restricció important de moviment per als ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. La situació està en estudi. Si no es reconsidera, no hi podrà haver circulació entre les poblacions limítrofes fins a la fase 3, cosa que suposa anar en contra de la lògica del moviment quotidià. Cada dia, hi ha milions de desplaçaments entre les regions sanitàries de Barcelona, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud. És desitjable que l’acord entre el Govern i els alcaldes de la zona arribi a bon port i s’arribi a un equilibri entre la prevenció i la mobilitat ciutadana.

La pandèmia ha portat dolor i tristesa. També ha colpejat durament l’economia i ha omplert de nuvolots el futur. La majoria de ciutadans ha respost d’una manera exemplar i el personal sanitari ha fet de tot i més per salvar vides. Però la classe política no sempre ha estat a l’altura. La temptació de fer partidisme de la desgràcia ha existit. L’exemple de Madrid i la politització extrema del pas a la fase 1 és la via que s’ha d’evitar.

Continuem immersos en dies difícils. Hi haurà temps per revisar els encerts i les errades en la gestió de la pandèmia, però ara no és el moment de la curtesa de mires. El Govern de Sánchez ha de trobar la manera de buscar complicitats i sumar aliances, evitar disputes estèrils i passos en fals. La serenitat és obligada. Venen dies en què es pot invocar un clima de confiança per arribar al màxim consens en el disseny dels pròxims passos. Hi ha massa en joc.