06 d’ag 2020

Anar al contingut

Els efectes de la Covid-19

Noves maneres de viure i treballar

FERRAN NADEU

Noves maneres de viure i treballar

Anna Gener Surrell

No ens equivocarem si posem les persones i la seva necessitat d'interacció amb altres persones al mig de totes les decisions

La situació de confinament forçós ens està deixant un inesperat aprenentatge sobre les diferents maneres de viure i treballar, i posa en qüestió algunes de les nostres conviccions. Després d’aquesta experiència ens podem preguntar si les oficines continuaran sent el lloc habitual per treballar o si les ciutats perdran atractiu com a model d’organització social, en favor dels àmbits més naturals.

Sobre les oficines 

Malgrat estar treballant des de casa durant més de dos mesos en les anòmales condicions que obliga el confinament, estem fent la nostra feina amb un gran nivell d’eficiència i responsabilitat.

Aquesta constatació ha portat diferents veus a pronosticar la mort de les oficines, davant el convenciment que la tecnologia ens permetrà treballar des de casa, sense perdre el contacte amb el nostre entorn laboral. D’aquesta manera, s’ha obert un escenari temptador per al món corporatiu en forma d’un eventual estalvi de les rendes d’oficines, en un moment en què és vital l’optimització dels costos per a totes les organitzacions.

Una possibilitat atractiva però poc realista, malgrat que l’experiència del treball en remot ha resultat sorprenentment exitosa. El cert és que no sembla gaire raonable afirmar que puguem reemplaçar la presència humana per les pantalles de manera sostinguda en el temps.

Una organització empresarial, bàsicament, es defineix per les persones que la conformen. És una xarxa complexíssima d’emocions i expectatives que requereix ser tractada amb responsabilitat i delicadesa. No es pot gestionar a distància un univers tan sensible; la interacció humana és essencial en una organització, i només es pot donar quan diferents persones coincideixen en un espai físic. 

Les oficines no moriran, però es reconvertiran profundament. Seran més tecnològiques, els espais seran més flexibles, estaran dotades de continguts que explicaran els valors i el propòsit de l’organització empresarial i, per damunt de tot, comptaran amb un disseny que afavoreixi les relacions interpersonals. 

Treballarem de manera més eficient i racional, flexibilitzant els horaris d’entrada i sortida, facilitant la possibilitat de treballar des de casa. Hi haurà canvis rellevants, però continuarem acudint a l’oficina gairebé diàriament, perquè és allà on trobarem els qui formen part de la nostra comunitat professional; persones a qui ens sentim units. Els professionals que formem part d’una organització necessitem llocs on trobar-nos per treballar i interactuar. Aquests espais no només no desapareixeran, sinó que cobraran més importància, perquè s’hi donarà un procés d’identificació amb la comunitat de persones que constitueix l’organització. 

La consideració dels espais de treball com una eina per atraure talent, cuidar els equips humans o generar orgull de pertinença ja eren tendències presents en el món de les oficines, tot i que potser d’una manera una mica teòrica. La pandèmia accelerarà un canvi que ja s’estava gestant. 

Sobre les ciutats

No només les oficines s’han vist qüestionades durant la pandèmia; l’atractiu de la vida urbana també s’ha posat en dubte. Diversos articles pronostiquen futurs desplaçaments dels habitants de les urbs cap a entorns rurals, per fugir de la massificació. 

És cert que els àmbits urbans no han proporcionat una gran qualitat de vida durant el confinament, però una vegada superem aquesta circumstància insòlita, les ciutats recuperaran la seva brillantor natural. Concentren la major part dels llocs de treball, dels centres acadèmics, els serveis i l’oferta cultural. Són un important punt de trobada del talent, del coneixement i de l’energia creativa. Però sobretot, proporcionen una cosa que valorem per sobre de qualsevol altra: ens permeten relacionar-nos amb moltes altres persones. La seva oferta és imbatible. 

Les ciutats es reconvertiran; buscaran transformar-se en llocs més fàcils i més habitables. El model urbà típicament mediterrani, de barreja d’usos urbanístics (vivenda, oficines, equipaments) en un mateix barri, i fins i tot en una mateixa illa, serà cada vegada més apreciat a tot el món. 

Anem cap a un model d’una ciutat «caminable» amb múltiples centres, tots perfectament autònoms. Es buscarà evitar-hi els grans desplaçaments, per treure pressió al transport públic i reduir l’ús de l’automòbil. 

Hem d’aprofitar aquesta experiència per redefinir la nostra manera de viure i treballar, i incrementar la qualitat de vida de la ciutadania.

No ens equivocarem si posem les persones i la seva necessitat d’interacció amb altres persones al centre de totes les decisions.