Mecenes del segle XXI
Una bona llei suposa donar potestat a la ciutadania sobre la causa en què vol invertir els seus diners
La paraula mecenes té unes ressonàncies històriques tan poderoses que freqüentment han jugat en contra de la tasca de mecenatge al segle XXI. La imatge del mecenes freqüentment s’associa a entorns elitistes allunyats de les preocupacions de la societat. També s’atribueix al mecenes unes motivacions dubtoses, sovint justificades per les desgravacions fiscals. Res més lluny de la realitat. L’activitat del mecenatge troba la seva raó de ser en la connexió de milers de persones amb causes específiques de diversos àmbits: la cultura, l’educació, la investigació científica, la salut, l’esport o l’acció social; aquelles causes d’interès general que necessiten molt més del que el món públic els pot proporcionar. I és en aquesta necessitat insatisfeta on encaixa la figura del mecenes. A Catalunya, gràcies a la nostra rica tradició associativa, l’activitat de mecenatge està fortament arrelada, com ho demostren la multitud d’associacions que coexisteixen al nostre territori, així com les 2.000 fundacions actives amb què comptem.
En ple segle XXI hi continua havent grans mecenes (tant de bo en fossin molts més), però la major part de l’acció de mecenatge la porten a terme gran quantitat de persones compromeses amb una causa a la qual aporten una petita quantitat de diners i, molt sovint, moltes hores de dedicació. Malgrat aquesta encomiable tasca, els mecenes no gaudeixen de prestigi social ni han estat emparats per una llei que reconegui la seva tasca social, com sí que passa en països com França, Bèlgica, Suïssa i Alemanya. Una bona llei de mecenatge requereix una gran maduresa democràtica, perquè suposa donar potestat a la ciutadania per triar la causa (d’interès general) a la qual vol destinar els seus diners. S’obre un debat per al qual només les societats més cohesionades estan preparades. La tasca de mecenatge implica més lideratge de l’àmbit privat perquè li atorga més capacitat de decisió; concedeix més responsabilitat a la ciutadania sobre el benestar col·lectiu i també la capacitat de complementar l’acció pública sense reemplaçar-la.
A Espanya, la situació de l’activitat de mecenatge va millorar significativament el gener del 2024 gràcies a una reforma de la llei que va introduir més incentius fiscals i un suport explícit al micromecenatge. Sens dubte, una reforma a celebrar, tot i que no va ser prou ambiciosa; els estímuls continuen sent insuficients, els processos administratius, molt complexos, i no hi ha un reconeixement manifest de la tasca de mecenatge. La Fundació Catalunya Cultura, a través de la Plataforma pel Mecenatge, va ser crucial per aconseguir aquests canvis. A Catalunya, malgrat la ingent tasca de mecenatge, seguim sense tenir una llei pròpia de mecenatge ni un reconeixement d’aquesta aportació, que constitueix un pilar social fonamental. El rostre del mecenes del segle XXI l’hauríem d’integrar tots nosaltres, com una acció de responsabilitat i d’exercici de lideratge al servei de la nostra societat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nova estafa Cau a la Seu d’Urgell una banda que va guanyar 10 milions d’euros venent mobles falsos de disseny exclusiu
- LA PRETEMPORADA BLAUGRANA Laporta no garanteix que el Barça pugui inscriure tots els jugadors
- ¿Macrofestivals a l’hivern?
- Ovació i perdó per a Ter Stegen
- El Barça devora el Como al Gamper