Dues mirades
L'abraçada i la mort
Juan Genovés i 'Billy el Niño' han mort amb una setmana de diferència. Un, amb la dignitat del combatent. L'altre, amb la indigna condecoració del torturador
genoves /
Tothom destaca, en la mort de Juan Genovés, que ‘L’abraçada’ va ser símbol de la Transició. Segurament és cert, però el quadre, de fet, no parla de reconciliació sinó d’amnistia. Va ser tan famós perquè es va convertir en un cartell que quasi tots els progres tenien a casa. La iniciativa tenia el segell del Partit Comunista i servia per reclamar, l'any 1976, la llibertat dels presos polítics. La Transició, com ja sabem, no va servir per a l’abraçada sincera que potser simbolitza la dona que, en un lateral de la peça, obre els braços a un desconegut, a un enemic. Els que s’abracen amb els camarades són els que surten de la presó.
No hi ha, en el quadre, l’altra Espanya, la que perviu en l’extremisme de dretes que ara es manifesta amb cassolades i mascaretes. Quan s’imprimia el cartell, Genovés va ser detingut i, en la DGS, va ser interrogat per ‘Billy el Niño’, que li va mostrar un anell gruixut d’or amb l’amenaça d’estampar-l’hi a la cara. En un temps on les abraçades s’han ajornat, amb una setmana de diferència, tots dos han mort. Les ironies del destí, que deia aquell. Un, amb la dignitat del combatent. L’altre, amb la indigna condecoració del torturador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
