LA CLAU
La vida en negre en l'era del coronavirus
Les cues de la gana a les nostres ciutats neixen de l'atur i dels mil i un nyaps de la nostra estructura laboral.
zentauroepp53258446 madrid 28 04 2020 sociedad coronavirus personas esperan 200428172850 /
Una altra primavera, la del 2013, un empresari nord-americà va aterrar a Barcelona per assistir a un congrés. Quan portava poca estona a la ciutat, ja al passeig de Gràcia, es va preguntar, ¿com és que la gent és a les terrasses, comprant?. L’Espanya que trepitjava era la de la crisi, queaquell mateix estiu arribaria a un 26,3 per cent d’atur. Amb aquests indicadors, el nord-americà només es podia imaginar un horitzó a l’estilMad Max, amb contenidors cremant, protestes al carrer, delinqüència i inseguretat i molta gana. Si davant seu veia una ciutat amable era, en gran part, pelboom de l’economia submergida. L’atur donava unes dades, però el treball en negre s’havia anat infiltrant en la nostra economia després de successives explosions de bombolles immobiliàries i crisis del sistema bancari, dècada rere dècada, fins a plantar-se aquell dia primaveral de ja fa set anys.
Factures sense IVA, netejadores sense assegurança, lloguers pagats en metàl·lic, compravenda a petita escala, reparacions que s’‘arreglen’ amb Bizum..., todo un món batega fora de les estadístiques oficials. Aquest equilibri màgic, amb tot, se n’ha anat en orris en un escenari que, fins a la irrupció de la pandèmia, només alimentava pantalles de cine i novel·les de ciència-ficció. Amb la propagació del virus no hi ha una vida en B que valgui perquè el que no hi ha és activitat per nodrir-la. Quan el Govern va anunciar ajuts per als aturats, oblidava la realitat, silenciosa, de les legions de treballadors en negre que no paguen impostos, no, però empenyien també la roda del consum amb la seva despesa.
Lescues de la ganaa les nostres ciutats neixen de l’atur i delsmil i un nyaps de la nostra estructura laboral. No ens oblidem de la precarietat dels nostres autònoms. Ara que el nou mantra és la idea de «reconstrucció», no tornem a deixar-nos ni un sol dels maons necessaris per aixecar un sistema amb garanties.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
