13 jul 2020

Anar al contingut

Dia de la Nakba palestina

Covid-19 i annexió

Ashraf Amra

Covid-19 i annexió

Itxaso Domínguez

Quan la pandèmia va començar a evidenciar la inevitabilitat del confinament, van sorgir comentaris jocosos sobre com Gaza tenia lliçons per donar al món sobre el que significa estar empresonat. No obstant, el bloqueig o l’ocupació militar no entenen de futures desescalades: els bantustans romandran a Cisjordània, igual com la segregació dins de la Línia Verda, l’enginyeria demogràfica a Jerusalem i el bloqueig sobre Gaza. Existeixen lliçons, sí, però en termes de resiliència davant de la despossessió continuada.

Com a conseqüència de gairebé 53 anys d’ocupació, el sistema sanitari palestí es troba avui sumit en un procés de dedesenvolupament, que afecta la totalitat dels territoris ocupats i impossibilitava des d’un primer moment gairebé qualsevol acció genuïnament autònoma. Els donants internacionals dels quals en gran part depèn el model actual n’eren conscients, i tremolaven davant de l’eventualitat que es comptabilitzés el primer contagi a Gaza. La Covid-19 ha arribat. Els números no estan sent tan alts com es temia, però l’evolució de la malaltia ha permès donar llum, una vegada més, sobre el desolador context a la Palestina històrica, en el qual les insuficiències sanitàries no són sinó el reflex d’altres problemes estructurals.

D’acord amb informació proporcionada per Physicians for Human Rights i en menyspreu de l’obligació internacional que sobre el país recau com a potència ocupant, Israel no ha prestat prou assistència a les autoritats palestines en termes d’equipament i ‘expertise’. Tampoc ha permès la sortida i tractament de la Franja de Gaza de pacients en grups de risc. Diverses anàlisis parlaven de cooperació esperançadora entre israelians i palestins. Oblidaven tant la sempiterna asimetria de poder com les obstinades realitats de l’ocupació en forma de clíniques mòbils destruïdes o arrest de voluntaris mèdics. En el cas de treballadors palestins obligats a romandre a Israel, alguns dels quals van caure malalts, van ser dipositats en un ‘checkpoint’. El repartiment de tests entre ciutadans palestins d’Israel va ser deficient, malgrat el paper que han jugat els doctors palestins en la lluita contra el coronavirus.

La crisi de la Covid-19 i la distracció que garanteix arriba, per si l’anterior fos poc, en un moment delicat. A partir del mes de juliol amenaça de fer-se realitat la promesa del nou govern d’unitat nacional israeliana: l’annexió d’àrees del territori avui sota ocupació, que formalitzi una situació d’apartheid de facto. Malgrat culminar una realitat construïda a cop de fets consumats, aquesta annexió seria en flagrant violació del dret internacional i davant de l’aparent passivitat d’Europa i els seus Estats membre. El Dia de la Nakba, que commemora l’expulsió de més de 700.000 palestins durant l’establiment de l’Estat d’Israel, la comunitat internacional no pot oblidar la seva responsabilitat cap al poble palestí.

P.S. Dedicat a Ana.