Un pitbull amb pintallavis

Molt conservadora, Palin tenia enorme llacunes –polítiques i de cultura general–, com aviat es faria patent. Era igual. Ella era autèntica, desinhibida, sense complexos. I així l’aclamaven aquells que anys després votarien Donald Trump. Recordo creuar-me amb Esperanza Aguirre aquells dies a Saint Paul. No tinc dubtes que aquella convenció li va ser molt profitosa. 

Flagell de l’esquerra

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Quan escolto un polític dir que no té complexos em poso a cobert. A Isabel Díaz Ayuso se la compara sovint amb Aguirre, però a mi em recorda a Palin: un perill per a si mateixa en les entrevistes, agosarada fins a la temeritat en el (molt) que desconeix, obsessionada amb la seva imatge pública, flagell ferotge de l’esquerra i desacomplexada fins a dir prou, com unes recents fotos dolençoses de dol demostren. Díaz Ayuso és la política espanyola que més s’assembla a una política dels EUA, conseqüència de molts anys de copiar el pitjor i obviar el millor de la comunicació política nord-americana.

Amb Ayuso s’ha sublimat el dilema electoral de la campanya del 2000 (¿Amb qui aniries de canyes? ¿Amb el simpàtic George Bush o l’intel·ligent i pedant Al Gore?) fins al punt d’haver creat una política amb qui només anirien de canyes els que són molt de dretes, sempre que no tinguin familiars en algun geriàtric de la comunitat de Madrid. El problema és que és Ayuso la que ha de gestionar aquesta crisi sense parió a Madrid. I, en temps de crisi, les frivolitats (polítiques, també empresarials i familiars) es paguen molt cares. Fan falta líders i gestors, no un pitbull (amb o sense pintallavis) ni la Nostra Senyora dels Dolors.