Mig Espanya avança a la fase 1 de la desescalada

Mig Espanya entra aquest dilluns en la fase 1 de la desescalada per la pandèmia de la Covid-19, cosa que permetrà reunions de 10 persones, l’obertura de comerços de fins a 400 metres quadrats, els desplaçaments dins els territoris de referència i altres mesures de desconfinament. La decisió, adoptada pel Ministeri de Sanitat després de l’anàlisi del comitè d’experts que controla la desescalada, ha provocat polèmica, sobretot en les comunitats que esperaven passar de fase completament i no han sigut autoritzades. Les protestes es van produir tan bon punt es va conèixer el mapa de la desescalada i es van repetir diumenge en la novena reunió de Pedro Sánchez amb els presidents autonòmics.

Les protestes, no obstant, han canviat de protagonistes. Davant les reticències anteriors de Catalunya i Euskadi, per exemple, ara aquestes dues comunitats, governades per partits nacionalistes, han atenuat les seves crítiques, que han pujat de decibels al País Valencià, amb un president socialista, o a Andalusia, governada pel PP i Ciutadans, mentre que el nivell de soroll es manté alt a la Comunitat de Madrid. Malgrat que hagi dimitit la directora general de Salut Pública madrilenya, Yolanda Fuentes, i el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz, hagués demanat esperar una setmana, la presidenta Isabel Díaz Ayuso (PP) es va entossudir a sol·licitar el pas a la fase 1. En la reunió de presidents va insistir en el mateix, oferint només arguments econòmics, i va arribar a retreure a Sánchez una campanya del PSOE suposadament dirigida contra ella.

Passar d’una fase a l’altra sempre serà discutible, però el que no és acceptable és recórrer a arguments polítics o econòmics, obviant els sanitaris, que són els que de veritat han d’importar. Així ho va expressar la portaveu del Govern, María Jesús Montero. Dels altres dos presidents discrepants, destaca la contundència de Ximo Puig, que, sense dubtar de l’honradesa dels tècnics, va denunciar que el ministeri només ha respost amb paraules a un informe de 232 pàgines en favor del pas a la fase 1. El president andalús, Juan Manuel Moreno, també va acudir a valoracions polítiques al parlar de «mal reputacional» a la Costa del Sol per quedar-se a la fase 0, tot i que va denunciar, sense posar cap exemple, suposats greuges amb altres zones.

 

La reunió de presidents va aportar dues novetats més dignes d’elogi. Per una banda, Sánchez es va comprometre a canviar les lleis sanitàries en cooperació amb les comunitats autònomes, una vegada superada la pandèmia, per adaptar-les a futures situacions semblants, tot i que va insistir que ara no hi ha cap altre instrument que l’estat d’alarma, que pretén prorrogar dues vegades més, aspiració gens fàcil i per a la qual tornarà a ser decisiu el vot de Cs.

A la cimera, Sánchez també va informar del repartiment entre les autonomies dels 16.000 milions a fons perdut per criteris sanitaris (10.000 milions), socials (1.000 milions) i per reanimar l’economia (5.000 milions). Només Andalusia es va queixar perquè no es considera la població com a criteri, mentre que Torra considera insuficient l’última partida, que s’hauria més que doblar, segons va apuntar. El president català va centrar les seves demandes en aquest aspecte i es va tornar a queixar de la falta de cooperació, amb una cogovernança que va qualificar de «retòrica». Sánchez sembla haver adoptat un altre to, però és cert que les decisions segueixen sent comunicades més que debatudes.

En el que sí que hi va haver unanimitat va ser a acceptar la prolongació dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) fins al 30 de juny. Amb una postil·la especialment destacable pel seu caràcter just i nou: les empreses que facin un erto per força major no podran repartir dividends durant l’exercici fiscal tret que tornin la part corresponent a l’exoneració.