Vox i la Covid-19: ¿canvi de pell?

Vox ha conegut tres canvis significatius durant la pandèmia que han passat una mica desapercebuts. Ens referim a l’augment del poder de la seva direcció, a l’atenuació del seu discurs econòmic neoliberal i al seu afany d’erigir-se en el pol d’oposició al Govern, desbancant el PP. Vegem-ho.

Tot el poder per a la cúpula

En l’assemblea general de la militància del partit celebrada el 7 de març es van reformar els seus estatuts i Abascal va ser reelegit president. No va necessitar cap votació al no tenir rival: el candidat alternatiu, Carmelo González, no va poder reunir prou avals per presentar-se a les eleccions i va fer al·lusió a una «tupinada» perquè s’havien comès suposades irregularitats.

D’aquesta manera, Abascal acumula ara un gran poder gràcies a aquesta modificació estatutària. El comitè executiu nacional [CEN] que presideix pot decidir les llistes electorals a les Corts i a Estrasburg, «acordar instruccions d’obligat compliment per a tots els òrgans del partit» i dissoldre els comitès provincials que no en facin cas si així ho valoren dos terços del comitè. S’hi suma l’eliminació de les primàries per escollir els seus candidats a càrrecs públics per evitar que s’hi colin infiltrats. El resultat és que el CEN té un poder sense condicions i l’última paraula la té Abascal. De forma paral·lela, Vox ha creat un nou lideratge femení, el de Macarena Olona,la seva portaveu adjunta al Congrés, que porta una mascareta amb la bandera espanyola. Va destacar professionalment entre el 2013 i el 2018 com a advocada en cap de l’Estat al País Basc, i el seu perfil jurídic ha facilitat que es consolidi en un partit que fa servir la via judicial com un mètode de lluita usual.

La Covid-19 com a arsenal ideològic

En aquest marc, la irrupció del coronavirus ha constituït un arsenal de munició per a Vox. Olona ha acusat la Xina de portar «la pesta del segle XXI» (abans Ortega Smith ja va al·ludir als seus «anticossos espanyols» davant «els maleïts virus xinesos»), a TVE d’amagar la «gestió criminal» del govern i a aquest últim d’aplicar l’eutanàsia de «la manera més ferotge» als avis de les residències. Per això Vox ha posat una querella contra l’Executiu al Tribunal Suprem per «delictes d’imprudència greu amb resultat de mort». El partit també va denunciar una pretesa censura sobre el coronavirus a WhatsApp i va animar els seus seguidors a refugiar-se a Telegram, cosa que va ampliar la seva ja gran presència a les xarxes: lidera Instagram i Youtube, i és present a Twitter, TikTok i Gab.

Però on més transcendent podria ser el recurs a la pandèmia és en l’atenuació del neoliberalisme de Vox, ja que el desè punt del seu pla de xoc contra la Covid-19 apostava perquè l’Estat pagui durant tres mesos les nòmines de «tots els treballadors» i als autònoms la suma equivalent «al nivell mitjà de la seva facturació» dels tres mesos previs al confinament. Aquest recurs a les arques de l’Estat sembla consolidar un «gir social» del partit per eixamplar la seva base electoral. Aquesta tendència es va insinuar en els comicis del 10-N i la va apuntalar al febrer la seva proposta que totes les famílies rebin 100 euros mensuals per fill fins que faci els 18 anys (com fa l’ultradretà Govern polonès). Es va calcular que aplicar-la costaria 9.600 milions, cosa que implicaria adoptar una política fiscal redistributiva d’encaix més que difícil amb la proposta voxista d’abaixar els impostos al mínim.

El monopoli de l’oposició

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Finalment, Vox sembla buscar amb la seva enganxada constant amb l’Executiu erigir-se en una mena d’«oposició nacional» que monopolitzi la protesta en contra. Compta amb un context favorable perquè Cs està girant cap al centre i explora una entesa amb l’Executiu, mentre que el PP maniobra perquè la seva crítica a Sánchez no erosioni la seva imatge de «partit d’Estat». Per tant, Vox té un marge de maniobra notable per acostar-se a aquest objectiu. Però la gesticulació permanent que això exigeix pot generar contradiccions importants. Ho va reflectir el fet que el 10 de març Vox va demanar suspendre l’activitat del Congrés pel confinament, però el 6 d’abril 16 dels seus diputats el van trencar per anar a l’hemicicle després de denunciar el seu tancament indegut.

¿Aquesta manera de procedir augmentarà l’audiència de Vox? La resposta no està clara. Alguns sondejos apunten que el seu recolzament podria pujar del 15.1% del vot que va obtenir el 10-N al 16.3%, però d’altres assenyalen que caurà a l’11.9%. En tot cas, els canvis aquí analitzats reflecteixen com la formació està «en construcció permanent».