Fer investigació sobre la Covid-19 a Catalunya o Espanya

Dimecres, 6 de maig, la Societat Catalana de Biologia va organitzar un simposi sobre la investigació que s’està fent a Catalunya sobre la Covid-19. Durant les vuit hores que va durar la reunió virtual, uns 30 grups d’investigació d’hospitals, universitats i centres de recerca van presentar davant d’uns 500 participants inscrits els seus resultats, moltes vegades preliminars, sobre l’origen, evolució i tractament de la malaltia. Per dur a terme el seu treball, aquests grups estan utilitzant fons que provenen dels ciutadans, ja sigui a través de les agències públiques de recerca o de donacions privades, incloent-hi fundacions diverses. Una reflexió perfectament vàlida és si val la pena invertir aquests fons en grups que estan competint amb laboratoris d’altres països que treballen en condicions d’avantatge respecte als que treballen aquí. La resposta és que sí que val la pena, i per diverses raons.

Fa uns dies la revista ‘Nature’ explicava que s’han publicat més de 900 articles científics sobre la Covid-19 des de l’inici de l’epidèmia. Estar-hi al corrent no és possible si els investigadors no estan involucrats en el tema. De les intervencions de dimecres es va poder comprovar que des d’aquí se segueix amb detall el que es fa a tot el món. Quan els ciutadans i els seus representants polítics han de prendre les decisions difícils d’aquests dies han de basar-les en el millor coneixement possible i necessiten assessorar-se. Això és el que fan aquests grups d’investigació. El treball inclou també assajos clínics sobre tractaments experimentals. Això només és possible si als hospitals hi ha grups capaços de dur-los a terme. Si un dia es troben vacunes, ser a primera línia de la investigació pot ser important per garantir-hi un accés ràpid .

L’enfocament local

També s’ha de tenir en compte que una malaltia mundial com l’actual té una incidència desigual als diferents països. Les raons són molt diverses. Poden ser genètiques, socials, fins i tot purament fruit de l’atzar. La investigació sobre el que passa de forma específica al nostre país l’hem de fer nosaltres i de la millor manera possible. Si els nostres ratpenats tenen coronavirus o si el virus que infecta la nostra gent té característiques específiques, és un treball que s’ha de fer des d’aquí, de la mateixa forma que s’ha de saber com la nostra estructura sanitària i les nostres empreses s’organitzen en aquesta difícil situació. Per tant, hi ha d’haver grups entrenats per fer aquest treball, de la mateixa forma que hem de tenir hospitals, metges i infermeres entrenats, en la mesura que sigui possible, per enfrontar-se a l’emergència quan es presenta.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Finalment, s’ha d’argumentar que no hi ha cap raó perquè els millors resultats científics no es produeixin al nostre entorn. Està clar que altres països inverteixen més i millor en investigació, tenen millors estructures científiques i millor tradició, però el talent sorgeix a qualsevol lloc i s’ha de confiar en la nostra gent, sobretot en els joves, que han sigut ben formats al nostre país i a l’estranger. D’altra banda, ens trobem en un entorn europeu que ens hauria d’obligar a col·laborar en l’esforç que s’està fent a tot el món. La mateixa emergència que estem passant ens demostra que resignar-se al «que inventin ells» és la fórmula per al desastre social, cultural i econòmic. Per tant, no s’ha de renunciar a ser actor en la solució de qüestions urgents com la que tenim davant i de la qual necessitem saber tot el que puguem. Aquesta és l’actitud que es percep entre la nostra comunitat científica.

Tot això no vol dir que s’hagi de fer de tot en investigació sobre la Covid-19 i de qualsevol manera. Hi ha hagut fons específics per a aquest tipus d’investigació i fins a l’últim euro que es gasti hauria d’estar plenament justificat en termes d’objectius ben clars i amb avaluacions que garanteixin la qualitat de la feina i que es faci amb els criteris ètics establerts. Aquests criteris poden ser realitzats amb procediments d’urgència, però sense rebaixar els requeriments. Ara més que mai és imprescindible un ús correcte de recursos per a la investigació, i això implica retre comptes dels resultats que s’obtenen. Això és el que s’ha estat fent en reunions obertes com la celebrada aquests dies.