DESESCALADA AL MÓN EDITORIAL
Algunes peticions per a una nova normalitat literària
Fa anys que penso com escriure aquest article, si ara m'atreveixo és perquè és més necessari que mai
libreriaok
Ara que tots comencem a parlar de «llum al final del túnel» i que a tota hora escoltem aquest sintagma gastat abans de començar, «nova normalitat», m’atreveixo a baixar del núvol on acostumo a caminar gairebé sempre i demanar algunes coses. Demanar fa vergonya. Per això fa anys –no exagero– que penso com escriure aquest article. Si ara m’atreveixo és perquè és més necessari que mai. I perquè alguna cosa hem hagut d’aprendre d’aquestes setmanes diferents. A més, qui no demana no pot pretendre que li donin res. Qui demana, crec, s’ha de molestar a explicar per què ho fa, com a mínim. Així que amb l’excusa d’aquest galimaties que ens cau al damunt a tots els que ens dediquem a la literatura, amb la màxima humilitat però sempre amb tota –amb perdó– la raó, avui m’atreveixo a demanar-vos:
-Als compradors de llibres: torneu a les llibreries quan ens deixin. Compreu tant com pugueu. A tantes llibreries com us sigui possible. No només us necessiten les independents, també les grans. No només les de nou, les d’ocasió també. Encarregueu els llibres que no trobeu, espereu-los amb la paciència que sigueu capaços. Ensumeu a les webs dels llibreters i compreu-los.
Per déu, no pirategeu. Valoreu la nostra feina. La del llibreter, la de l’editor, la de l’escriptor. Si estimeu la literatura, sigueu conscients que piratejar-la és una manera d’aniquilar-la, d’aniquilar-nos. Si admireu un autor o autora, no hi ha millor manera de demostrar-ho que pagar per la seva obra. Desitjar que aquest autor o autora pugui continuar escrivint, vivint, pagant les seves factures, pensant els seus llibres sense gaires preocupacions, criant els seus fills. Sé que piratejar és fàcil i, per tant, el que us demano és un esforç de solidaritat i de responsabilitat. És a dir, de civilització. Però si alguna cosa ha demostrat aquesta pandèmia és que tenim alts nivells de les tres coses.
-Als editors: feu un esforç per ajudar els lectors a ser solidaris. Durant aquests dies hem vist moltes iniciatives a la xarxa que feien assequibles els llibres a la població confinada. Establiu preus que facin atractius els llibres electrònics i que converteixin la seva compra en inexcusable. Un llibre electrònic que amb prou feines diferencia el seu preu del llibre en paper no dissuadeix de la descàrrega il·legal. Continueu fomentant la presència de la literatura a les xarxes de la manera en què l’hem conegut aquests dies, amb aquesta proximitat, aquesta calidesa i aquesta serietat. Així no trobarem res a faltar ni oblidarem el que hem après.
-Als professors, a algunes associacions de pares i mares: no us apunteu a la socialització del llibre a l’escola. Fomentant el llibre d’ús col·lectiu esteu traient-li valor, esteu fomentant que es vegi com una raresa, n’esteu apartant els vostres alumnes i els vostres fills. També els esteu robant l’immens plaer de començar una biblioteca personal, formada pels llibres que els han acompanyat al llarg de la seva vida i que potser seran el germen d’una de molt més gran. Allunyar els joves dels llibres és avançar cap a un món sense llibres.
Recomaneu l’obra d’autors de proximitat. En pocs anys, la nostra literatura infantil i juvenil ha fet passos de gegant. Han sorgit editorials implicades, compromeses amb la tasca de crear nous lectors, que han creat premis de prestigi, han descobert escriptors els llibres dels quals parlen als lectors des de la seva realitat, amb coneixement, compromís i professionalitat. Si deixeu de recomanar els autors pròxims, si no contribuïu que els seus llibres es llegeixin, la feina feta durant dècades per centenars de professionals s’enfonsarà com un castell de cartes. Tornarem al principi. O pitjor: perquè el principi va ser il·lusionant.
He escrit moltes vegades el que escriuré una vegada més. No sé què faríem els qui escrivim per a joves i nens sense la tasca d’alguns professors que dediquen esforç i temps –moltes hores que ningú els remunera i que pocs els valoren– a aconseguir que els seus alumnes llegeixin. Valoro la vostra feina com la de poques persones. Ajudeu-nos que la nostra també sigui valorada.
-Als llibreters i prescriptors de lectures (i això també inclou els pocs periodistes culturals autèntics): recomaneu els nostres llibres. En especial, quan escriviu sobre literatura infantil i juvenil. Ajudeu-nos a fer que la feina dels nostres autors sigui coneguda i valorada. No tot és ficció anglosaxona. De vegades, qui es mira el melic acaba per descobrir que el té rodó i preciós.
En fi. Tot això us volia demanar.
Sisplau.
