¿Són tontos els francesos?

PRIMERA PART.– Els alemanys són una referència per la seva minuciositat. ¿Coneixen el detallisme del seu projecte per si poden reprendre’s allà els partits de futbol abans que es descobreixi una vacuna contra el coronavirus? Preveuen estadis sense espectadors i amb la prohibició explícita que ningú toqui ningú excepte en les situacions del joc.

Els equips no podran coincidir al túnel dels vestidors, no saltaran a la gespa acompanyats de nens, no desfilaran cara a cara per saludar-se... El capità no parlarà amb els àrbitres en els prolegòmens (tot es farà per signes) i estaran prohibides les tradicionals fotografies de l’alineació... 

Més precaucions: les ampolles d’aigua estaran retolades perquè puguin ser personalitzades, si un futbolista cau a terra només podran ajudar-lo a aixecar-se les assistències degudament vestides amb granotes hospitalàries, sancions per als qui escupin a terra, prohibides les abraçades després dels gols (dels petons ni se’n parla), massatgistes pràcticament individuals, com les dutxes del vestidor (tot i que es recomana que els futbolistes es dutxin a casa abans i després dels partits).

DESCANS.- Si aquests criteris arriben a Espanya segur que els perfeccionarem. Però no crec que arribem fins al punt que la gent com Sergio Ramos hagi de demanar una interrupció del joc, posar-se mascareta i ruixar amb una miqueta de gel desinfectant la bota cada vegada que colpegi sense voler (i amb la noblesa habitual) la tíbia d’un contrincant. O agafar-lo per la samarreta. O deixar-li anar un cop de colze.

I tampoc ho farà cada vegada que protesti a crits a l’àrbitre, a cinc centímetres de la cara, tot i que hi hagi la possibilitat que li llanci petites gotetes de saliva.

SEGONA PART.- Un dels grans debats es refereix a què succeirà si es reprenen els partits amb la pandèmia encara viva i en algun partit hi ha contagi del virus a algun jugador. Això sempre serà possible, perquè no podran fer-se testos infinits abans de cada partit.

L’opinió pública ja està preocupada perquè es destinin milers de testos per a una activitat lúdica quan a Espanya no només no n’hi ha per a tothom sinó que fins i tot són insuficients per protegir el personal sanitari i els acollits als geriàtrics.

Javier Tebas no ha divulgat l’estimació seriosa dels que farien falta per a tothom i cadascun dels futbolistes abans de tots i cada un dels enfrontaments. En aquesta polèmica és just recordar que en altres negocis i feines empresarials ja s’utilitzen per seguretat aquest tipus de testos, tot i que possiblement no en la quantitat i amb la freqüència que es pretén desviar-se cap al futbol.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però el risc en els partits té altres dimensions: ¿es pot obligar els jugadors que no vulguin a exposar-se mentre no hi hagi vacunes?, ¿estan previstes estrictes –i cares– pòlisses d’assegurança per als qui competeixin?, ¿què passarà, esportivament parlant, si un jugador queda contaminat, i, més, si és un jugador rellevant, la baixa del qual pot ser decisiva per al que quedi del campionat?

No minimitzin tampoc el risc de lesions musculars si es programen partits per a cada dos dies per recuperar el temps perdut. Sense públic i amb aquestes limitacions, tot i que la TV pressioni ¿no seria millor suspendre aquesta activitat fins a l’inici, ja normal, de la temporada que ve?, ¿és que són tontos els francesos?