La normalitat

Sovint defujo del mot 'normalitat'. Perquè de vegades no he format part d’allò que anomenaven normalitat i he hagut de fer esforços o bé per formar-ne part o bé reivindicar la diferència. Sovint he volgut vestir de resistència i valentia el fet diferencial, però mentiria si no digués que he intentat també acotar-me als estàndards. Tothom, algun cop, ha volgut encaixar dintre del terme normalitat: per no desentonar, per no cridar l’atenció, per no ser el focus cap a on s’adrecen totes les mirades.

I aquests dies que parlem de nova normalitat m’ho demano. ¿Nova normalitat? Quan la normalitat ha estat sempre tan subjecte als grans poders socials. Quan la normalitat era que les dones de la lliga femenina de beisbol, per exemple, juguessin amb faldilla curta i es cremessin les cames per no dur pantalons llargs com els homes. I allò, en algun moment, també va ser la normalitat. I no la van qüestionar. I normalitat vol dir, avui, que si traspasses una línia imaginària que hem anomenat frontera, tens menys drets o privilegis. Normalitat va ser no poder estimar qui volies i haver-te’n d’amagar. Normalitat vol dir, per exemple, no reconèixer la feina dels creadors i crear-los un marc laboral perquè puguin viure de la feina que fan. Normalitat era no poder votar. I anormalitat pot voler dir, per a uns quants,néixer dins d’un cos que se’t rebel·la.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La normalitat han estat tantíssimes injustícies, discriminacions i desigualtats, que fa basarda haver-ne de crear una de nova sobre els mateixos ciments, els mateixos poders, les mateixes perspectives de sempre. No té res de nou. Potser durem mascaretes i les dones ja no ens veurem obligades a fer dos petons a segons qui. Potser la normalitat acceptada d’aquest segle ens permet posar-nos pantalons i que no facin batudes a bars on hi ha gais i lesbianes. Podem votar, o liderar països.

La normalitat ha estat sempre un problema, perquè l’hem fet variar en funció dels interessos d’uns quants privilegiats. No hi ha res de normal en les nostres vides. Hi ha costum, construcció social i cultural, hi ha assimilació, inèrcies i conformisme, si vols. Hi ha normalització. Però ¿normalitat?