Caos

Va ser la televisió israeliana qui va crear una de les millors sèries d’espionatge i acció dels últims temps:  Homeland. La seva última temporada s’estrenarà al juny i en aquesta la histèrica Carrie i el flegmàtic Saul tornaran a enfrontar-se a perillosos criminals disposats a tot, i sobretot a ells mateixos. Basada en la sèrie Hatufim (Secuestrados) ideada per Gideon Raff, va ser per a molts la primera mostra que a Israel es feia molt bona televisió Homeland, des de la desaparició del sergent Brody va anar decaient i malgrat lleus repunts, mai va tornar a sorprendre tant com en les seves dues primeres temporades, però va deixar obert el camí per a altres produccions que seguissin la seva mateixa línia. De totes aquestes la millor és Fauda.

Lior Raz, el seu creador i protagonista principal té una història personal que explica el que s’esdevé en la sèrie. Criat entre Judea i Samaria, el seu pare originari de l’Iraq i la seva mare d’Algèria, van formar part de l’èxode jueu de països musulmans, Raz va ingressar molt jove en les forces armades israelianes i va formar part de moltes operacions especials. Després de finalitzar el seu període militar, es va traslladar a viure als Estats Units on va ser guardaespatlles d’Arnold Scwarzenegger . Potser enlluernat per l’exemple d’aquest, a la seva tornada a Israel va estudiar per a actor. Va començar fent teatre clàssic (Don Juan  i Macbeth) d’on va passar a la televisió. Ara mateix, aquest actor calb, gairebé de 50 anys i tirant a gros, amb el seu aspecte desmanegat i gràcies a  Fauda, és l’actor israelià més conegut i d’èxit tant al seu país, com a la resta del món.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

 Fauda en àrab significa caos i està rodada tant en aquest idioma com en hebreu, la qual cosa mostra la seva vocació realista i pretesament equidistant davant del conflicte judeopalestí. Certament se sent com és de caòtica la situació, la violència i els enfrontaments constants. Hi ha bona gent en els dos bàndols i també traïdors sense escrúpols. Però els protagonistes principals són israelians. No obstant, en la sèrie no hi ha sermons ideològics, ni es busca la fondària en l’anàlisi històrica o sociològica del conflicte. És un relat d’acció, violent, magníficament produït (sobretot la tercera temporada) en el qual tots es persegueixen a tots enmig del caos que acaba per embolicar-los a uns i altres per igual, ja siguin delinqüents o que persegueixen aquests, com els seus amics i familiars. La sèrie no té ni un segon de descans, a cada episodi succeeix una cosa rellevant i en moltes ocasions sorprèn i emociona, mentre deixa sempre al paladar la sensació que el que explica és veritat o se li assembla molt.

Es va estrenar a Israel l’estiu del 2016 a través de la plataforma per satèl·lit YES. L’èxit va ser immediat al seu país d’origen, però al ser transmesa per satèl·lit i estar rodada en part en àrab, es va convertir també en molt popular als països majoritàriament musulmans, una cosa que mai abans havia ocorregut. Netflix, sempre més àgil i desperta que la resta de plataformes, es va adonar de la potencialitat de la sèrie i la va adquirir per al seu catàleg de producció original. La resta, ja ho saben: la millor sèrie d’acció dels últims anys. Sense el potser.