Al contraatac

Amanida de dades

El Govern central suma massa exemples de desastres comunicatius

1
Es llegeix en minuts
pedrook

pedrook

El Govern espanyol està fent un indubtable esforç de comunicació sobre el coronavirus en la forma, però no en el fons. Pel que fa a la forma, és d’agrair –crec– la decisió de comparèixer diàriament, fins i tot més d’una vegada. No obstant, això està sent un fiasco en el fons, perquè gairebé tot el que diuen sembla tenir per objectiu confondre els ciutadans a fi que ja no sapiguem ni on som. Això pot ser útil a curt termini, però res més.

Notícies relacionades

D’una banda, el ball de dades és una greu irresponsabilitat. Canviar la metodologia en plena crisi perquè casualment les dades cada vegada siguin més favorables i despertin optimisme acaba per generar un gran desconcert. Proporcionar informació ambigua sobre el nombre de tests que s’han fet és inaudit. Que un ministre, en aquest cas Grande-Marlaska, digui que el Govern no té res de què penedir-se mentre altres membres de l’Executiu, així com presidents autonòmics, fan autocrítica i demanen perdó, és també molt estrany. Que una altra Ministra, la de Treball, revolti el sector turístic al dir que no reobriran fins al desembre, és inquietant. A més, ella mateixa va afirmar en una entrevista a Infolibre el següent: «Si no haguéssim actuat aviat, les xifres de l’atur serien avui insuportables». Ho són, ho són. Sona a discurs complaent en excés, tenint en compte el que hi ha i el que vindrà.

Hi ha més exemples de desastres comunicatius. La publicació del BOE amb detalls sobre treballs essencials a prop de la mitjanit o els canvis de criteri sobre la sortida dels nens al carrer van traslladar una sensació de descontrol poc recomanable. També crec que les compareixences de Sánchez haurien de ser breus i amb anuncis molt concrets, perquè tots associem les seves aparicions amb alguna novetat extremadament important i la tinguem clara en el minut 1. Em sembla igualment reprovable el joc de poder en el govern de coalició i el fet d’alimentar la idea que tota crítica és una ‘fake new’. Tan important és explicar coses com explicar-les bé.