11 d’ag 2020

Anar al contingut

Al comptat

El coronavirus en el mercat de treball

JOAN CORTADELLAS

El coronavirus en el mercat de treball

Agustí Sala

Un estudi de l'IEB quantifica en 1,27 milions la pèrdua de llocs de treball per la crisi

No hi ha dubte que a la crisi sanitària la seguirà, la segueix ja, l’econòmica. Malgrat que tot depèn de la seva durada, aquesta setmana el Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha estimat per a aquest any un descens de l’economia espanyola del 8% i una taxa d’atur que es dispararà fins a prop del 21%. Per sort el Fons no sol encertar en els seus pronòstics, de vegades per excés, però d’altres, compte, per defecte.

El coronavirus en tot cas s’ha encarregat de recordar-nos la fragilitat del nostre mercat laboral, immers en una precarietat accentuada després de la crisi del 2008. Un estudi dels professors de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadors de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), Gemma Garcia i Esteban Sanromá, quantifica els danys d’aquesta pandèmia en el mercat de treball: 1,27 milions de llocs de treball.

I tot això partint de la base que a finals d’aquest mes es començarà un desconfinament gradual i que s’arribarà a una gairebé normalitat el 30 de juny, amb l’excepció d’activitats de forta implantació en la composició del PIB català i espanyol, relacionades amb el turisme (alguns transports, restauració o allotjament), que no es normalitzaran fins més endavant. Per tant, en resum, sent optimistes. 

Dur balanç que indica que a l’actual període d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), en què l’erari públic carrega amb una bona part del cost, el seguirà un altre marcat pels acomiadaments. I el sector dels serveis, el que més pesa en l’economia, en serà la principal víctima. Al capdavant hi haurà la restauració i l’allotjament  (274.000) i el comerç (269.000), així com els transports (87.000) i la construcció (68.000).      

Els autors de l’estudi adverteixen que les estimacions afronten incerteses relacionades amb la durada del xoc i la seva intensitat, però han optat per un escenari no catastrofista i sense preveure segones onades de la pandèmia a la tardor que, en tot cas, suposarien un altre tipus de xoc de més envergadura. 

Però no tot són males notícies. Aguanten l’impacte el sector primari i l’alimentació;  en la indústria manufacturera hi ha víctimes (tèxtilconfecció i calçat), d’altres en què el consum s’ajorna (vehicles o electrodomèstics) i d’altres que creixen (farmàciaplàsticquímica de consum).

Una altra cosa són els serveis, amb el 81% de la pèrdua de llocs de treball, seguits per les activitats industrials, amb l’11,6%; la construcció, 5,4% i el sector primari, 2,1%.  Altres negocis que es veuran molt minvats per la crisi són la seguretat i administratius (58.000) o els serveis esportius, recreatius i d’entreteniment (més de 30.000).

I un punt destacable: les mesures de recolzament públic aprovades han salvat uns 300.000 llocs de treball fins ara, calculen. Però, l’Estat no té recursos il·limitats i l’augment de l’endeutament dispararà el cost del finançament. ¿Conclusió? És imprescindible «alguna forma de recolzament financer supranacional», afirmen. Si no, es requeriran retallades que desembocaran en una destrucció d’ocupació més gran. ¿Ho sents, Europa?