AL CONTRAATAC

La nostra gran decepció

Hi ha una cosa pitjor que no tenir mascaretes i tests: faltar-nos al respecte, com s'ha fet aquí i en altres països europeus

Es llegeix en minuts
La nostra gran decepció

No ens van voler dir amb claredat l’essencial: per frenar el virus, a més d’higiene i guardar les distàncies amb les altres persones, ens havíem de posar immediatament mascaretes, com a la Xina. Tampoc ens van voler dir que per combatre la pandèmia s’havien de fer immediatament els tests. Com que no tenien cap de les dues coses, parlaven i parlaven sobre si eren convenients o aconsellables, mai sobre que eren urgents i imprescindibles, ja que no n’hi havia existències a les farmàcies.

Van estar diverses setmanes deixant que, mentre ens infectàvem, discutíssim apassionadament entre nosaltres: ¿eren necessàries/urgents/imprescindibles les mascaretes per a tothom?, ¿havien de sotmetre’s als testos tots els sospitosos d’infecció i els qui els atenien? La veritat ja és clara, però només des que ha arribat aquest material: cal utilitzar-lo corrents, sense demora. ¡Quanta covardia darrere de la verborrea!

No van saber ser eficients 

Hauríem entès l’explicació que cap país pot disposar sempre de tot el que és necessari per a una pandèmia. Però tampoc s’atrevien a dir quan arribaria el material perquè això hauria retratat la seva negligència i lentitud al posar en marxa el proveïment. La Xina va tenir els primers casos al desembre, l’extensió era òbvia al febrer, però ni les comunitats autònomes –la sanitat pública és competència seva– ni l’Administració central com a subsidiària van saber ser eficients. 

Et pot interesar

No parlar clar ha tingut, a sobre, una conseqüència que no hi ha més remei que qualificar d’homicida: perdent el temps al·ludint al que era «convenient» en comptes del que era «imprescindible», no va saltar degudament l’alarma pel que suposava la crisi per als geriàtrics. Ni els poders públics van prendre mesures amb celeritat, ni els centres van saber què havien de fer (més enllà de no ser atesos quan sol·licitaven ajuda), ni els familiars van poder rescatar el màxim nombre possible d’internats.

Hi ha una cosa pitjor que no tenir mascaretes i tests: faltar-nos al respecte, com s’ha fet aquí i també en altres països europeus. En el nostre cas, Espanya, a més, té moltes probabilitats d’acabar sent el país amb més mortaldat per milió d’habitants. No crec que sigui per casualitat.