'Postcoronació'

La crisi sanitària i social ocasionada per la pandèmia pel coronavirus regna encara en els nostres cossos i en les nostres ànimes, per aquells que puguin o vulguin distingir entre ambdues entitats. No obstant, hem de començar a pensar en el món després de la coronació d’aquest virus, en l’escenari post-corona. Si alguna cosa està ensenyant tot el que està succeint a la nostra comunitat és la importància de la ciència i la investigació. Partint de la titànica, generosa e imprescindible tasca dels professionals biosanitaris que han gestionat una situació terriblement complexa, hem de plantejar-nos la necessitat imperiosa de reforçar la recerca del coneixement.  Hem de donar suport als esforços perquè la investigació científica estigui en l’agenda dels principals actors polítics, socials i econòmics. D’entrada, incrementant el pressupost dedicat a la mateixa. Un augment de la seva dotació, no perjudica en res a altres partides pressupostàries també necessàries. Imaginem-nos una marabunta de formigues, entre les quals, només n’hi ha una d’exploradora, que avisa dels perills que venen, d’on hi ha aigua i possibles aliments. Doncs si posem dues formiguetes exploradores enlloc d’una (doblar el pressupost d’investigació), els hi garanteixo que estarem més ben preparats en front de qualsevol amenaça i la marabunta no es veurà afectada. D’això estem parlant, la metàfora no està massa allunyada de la realitat.

Se sent comentar que si s’incrementa el finançament dedicat al coronavirus, aquests diners es trauran de la ciència dedicada a altres àrees biomèdiques o d’altres camps del saber. Gran error. Mires molt curtes. La investigació del COVID-19, d’agents similars i de la virologia com a disciplina es mereix un paquet pressupostari  addicional que no pot sortir ni de la investigació, ni de l’educació, ni de la sanitat. Siguin tan amables de mirar cap a una altra banda, si us plau. Destinem els diners adequats per a aquells experts en la matèria d’acord amb les seves trajectòries i sumem l’esforç d’altres investigadors que des de la seva àrea de vàlua poden aportar un valor addicional, com podrien ser la genòmica, la bioinformàtica o la nano tecnologia. Apreciem també la labor dels epidemiòlegs, que fins ara han estat vistos com a investigadors una mica de segona categoria. No hem d’oblidar que la relació entre tabac i càncer de pulmó, i entre papil·loma virus i càncer de cèrvix deu molt als epidemiòlegs, només per posar un parell d’exemples.

La immensa magnitud del bosc

També seria important, que la immediatesa d’un problema greu, no ens deixi veure la immensa magnitud del bosc. Quant en oncologia, els primers gens que portaven els virus es va descobrir que originaven càncer, es va pensar que tots els tumors tenien un origen víric i es van construir grans centres de virologia del càncer a Estats Units. Avui sabem que només un 20% de tumors humans estan en certa manera relacionats amb un virus, així que la majoria d’aquells instituts van flaquejar i van haver de reconvertir-se.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però tampoc ens passem ara a l’altre extrem creient que si aconseguim medicaments més efectius i una vacuna per l’any que ve, doncs ja està tot fet. Ni pensar-ho. Poden haver-hi més virus. Nous agents que amb la globalització s’escapin dels seus recòndits hàbitats i es llancin sobre una població desprevinguda, és a dir, no immunitzada. I amb una taxa de mortalitat superior a la de l’actual coronavirus. Per això hem d’estar atents. Reforçar les investigacions i col·laboracions a nivell internacional per tal de detectar-los quan encara estan restringits en algunes zones. Tenir preparat el personal humà i els mitjans per donar una resposta efectiva. Fer comprendre que, com en tantes coses, el progrés de la Humanitat va associat als descobriments científics. A una ciència que de vegades és bàsica, altres és clínica i moltes vegades està entre ambdues, l’anomenada investigació traslacional. Com l’hàmster, emmagatzemem aliment científic per quan necessitem deglutir-lo.

I tot això sense descuidar tots els altres reptes de salut que ens venen a sobre. Des de bacteris resistents a la majoria d’antibiòtics, a tumors en els que s’ha avançat poquíssim com el de pàncrees o cervell. Des de nens que neixen amb malalties minoritàries que els impedeixen portar una vida plena i només podem fer tractaments pal·liatius a què succeirà en la societat envellida del món occidental amb una gran incidència d’una malaltia incapacitant com l’Alzheimer encara sense tractament. Com sempre la solució vindrà de la investigació i per això s’ha d’incrementar el seu finançament significativament. Cuideu-vos.