11 d’ag 2020

Anar al contingut

La picabaralla política

Pablo Casado se dispone a tomar la palabra en el pleno del Congreso del pasado 9 de abril.

EFE / MARISCAL

Com si no passés res

Rosa Paz

Mentre els ciutadans viuen atemorits i resignats, els polítics espanyols segueixen a matadegolla

Molt haurà d’esforçar-se Pedro Sánchez i molt hauran de canviar les coses perquè es pugui assolir aquesta reedició dels Pactes de la Moncloa, ara probablement anomenats pactes per a la reconstrucció, que proposa el president del Govern. Sentit el que es va sentir aquest dijous al Congrés dels Diputats, no sembla que aquests acords hagin d’arribar a bon port, malgrat que són tan necessaris per transmetre seguretat a la ciutadania i per abordar l’economia de postguerra que s’acosta. Mentre els ciutadans viuen atemorits i resignats aquesta pel·lícula de ciència-ficció en la qual s’han convertit les seves vides, dijous es va comprovar una vegada més que els polítics espanyols segueixen a matadegolla com si aquí no passés res o no passés res diferent del que passava fa un mes.

Evidentment que per pactar hi ha d’haver cessions per les dues parts, però si el líder de l’oposició, Pablo Casado, considera que l’oferta de Sánchez «és un esquer», amb la pretensió d’anar a «un canvi de règim» —assumint les tesis de FAES, la fundació que presideix el seu mentor, José María Aznar- o en el seu entorn pensen que la proposta del president és una trampa que té com a finalitat salvar-se ell políticament, les possibilitats d’avançar cap al consens semblen nul·les. De fet, no està clar ni tan sols si Casado acudirà a la convocatòria amb les forces polítiques, comunitats autònomes i agents socials prevista per a la pròxima setmana.

Sánchez es dol que l’oposició a Espanya no estigui acompanyant el Govern en aquesta situació crítica, a diferència del que ocorre a Portugal, on l’Executiu es va avançar en l’adopció de mesures, o al Regne Unit, on Boris Johnson va presumir just del contrari. Aquí, de l’oposició, només Ciutadans sembla haver-se adonat de què és l’important en una situació tan excepcional. Llàstima que ho faci quan només té 10 diputats i sosté el PP en comunitats autònomes, com la de Madrid, on la seva presidenta, de vegades des de la imprecisió o la inventiva, s’ha convertit en un ariet contra Sánchez.

Casado, a diferència de Cs, va acusar el president de ser incompetent, arrogant i mentider. No es tracta, clar, de fer una oposició acrítica, però entre la crítica i l’improperi  hi hauria d’haver un llarg camí, que aquí es va recórrer fa temps i res fa pensar que aquest camí es desfaci ara. Tret que en el PP arribessin a la conclusió que apuntar-se a uns pactes amb el conjunt de les forces polítiques i socials els pogués portar rèdits electorals. De moment, semblen pensar que la crisi enfonsarà el Govern i que el PP podrà recuperar el poder sense despentinar-se. També el to de la portaveu socialista, Adriana Lastra, va molestar els populars. I sí, el PSOE ha comprovat que la deslegitimació del Govern per part del PP ha desgastat la credibilitat del Govern, com es veu en els sondejos.

Faran falta molts passos enrere en la desqualificació i almenys un pas endavant en la voluntat d’acord perquè les forces polítiques comencin a parlar sobre què fer perquè el país emprengui el camí de la recuperació sanitària i econòmica.