No hi ha receptes segures
Ciència i crisi de salut: complexitat, incertesa i ambigüitat
Comprendre els riscos, avaluar-los i donar-los resposta és tasca de comitès d'experts en què no hi sol haver consens
rpaniagua53054298 madrid 07 04 2020 sociedad coronavirus ambiente el hos200407195906 /
Una de les premisses bàsiques en les crisis de salut pública és la distinció i la integració de l’avaluació del risc, la seva gestió i la seva comunicació. Tres mons diferents que solen confondre’s. La pandèmia per Covid-19 és un exemple paradigmàtic de risc sistèmic. Ortwin Renn, director científic de l’Institut d’Estudis Avançats de Sostenibilitat (IASS) a Potsdam (Alemanya) ha definit els riscos sistèmics com els riscos per a la salut i el medi ambient que estan fortament arrelats en un ampli context de riscos i oportunitats socials i econòmiques. Com en altres riscos la clau és combinar adequadament la identificació i avaluació del risc, una tasca bàsicament científica, amb la regulació i gestió del risc la naturalesa del qual és bàsicament tècnica i política. Per no sucumbir als riscos és necessari distingir tres dimensions clau: la complexitat, la incertesa i l’ambigüitat.
La complexitat es refereix a la dificultat de comprendre científicament els regs. És una tasca que correspon a les persones expertes en els diferents àmbits del risc en qüestió. Atès que la complexitat és multidimensional es requereixen experts en diferents àrees, de vegades dispars, que sovint poden divergir en les seves apreciacions. L’acord entre experts rarament és la norma. En la gestió d’una crisi fa falta síntesi del coneixement existent i consens entre experts, un consens que no és fàcil però que resulta molt necessari. Qualsevol risc complex en una societat civilitzada exigeix la contribució de comitès d’experts acuradament seleccionats capaços de formular recomanacions basades en el coneixement i consensuades. Comitès d’experts que han de ser independents, presidits per persones amb qualitats apropiades i l’avaluació periòdica del risc d’estar públicament disponible del qual. Un exemple d’aquest enfocament és el del Grup d’Assessorament Científic per a Emergències (SAGE) Covid-19 al Regne Unit i els informes del qual estan disponibles en li xarxa.
Anem ara a la incertesa. Estem encara al terreny de les persones expertes i dels comitès d’experts. La incertesa es deu a l’absència de coneixement sobre determinats aspectes del risc en qüestió. En el cas del Covid-19 la incertesa és majúscula. La incertesa exigeix dimensionar-la, afegir a les estimacions intervals d’incertesa i posar en marxa investigació per reduir-la. I sobretot humilitat en les certeses, una cosa que, sovint, no casa bé amb la ciència. El repte més gran en l’avaluació dels riscos del Covid-19 és el de la incertesa, una cosa que requereix una acció mundial concertada i un seguiment gairebé diari de l’evidència científica disponible que sovint pot modificar les recomanacions formulades. Un concepte clau per a la gestió de riscos, quan domina la incertesa, és el principi de precaució, una cosa introduïda de fa anys en la legislació de la Unió Europea. Es tracta d’establir recomanacions per protegir la salut en absència d’evidència o amb evidència limitada. La recomanació d’utilitzar mascaretes indiscriminadament pot no estar basada en l’evidència científica disponible, però pot ser recomanable sota el principi de precaució.
Passem finalment a l’ambigüitat. Una mateixa evidència científica pot ser interpretada de diverses maneres, de vegades contradictòries. Fins i tot entre experts. No obstant, els diferents punts de vista no són deguts a la incertesa sinó a la influència dels nostres valors, la nostra cultura, les nostres preferència polítiques o religioses, el nostre gènere. L’ambigüitat suposa un repte immens en la gestió de la crisi. Requereix democràcia, ètica, processos discursius.
La pandèmia del Covid-19 està posant a prova les nostres societats. Segurament és un repte massa gran per a les nostres capacitats. No hi ha receptes segures. Però les que coneixem haurien d’ajudar: coneixement científic, davant de tot, comitès d’experts independents, gestió tècnica i política basada en el coneixement, en la transparència i en la democràcia. I sobretot valors solidaris i ètics. Lamentablement, avui al món, això sembla l’excepció més que la regla.
*Catedràtic de Medicina de la UPF i investigador sènior de l’ISGlobal i el Parc de Salut Mar.
