13 jul 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Desigualtats i Covid-19

Desigualtats i Covid-19

Carme Borrell

Les pitjors condicions de vida i de feina de les persones afavoreixen la Covid-19

En articles anteriors hem comentat com els factors socials marquen diferències en les oportunitats de gaudir d’un bon estat de salut, el que es tradueix en l’existència de les desigualtats en salut, essent pitjors els indicadors de salut dels col·lectius socialment menys afavorits (les persones de classe social menys privilegiada o de territoris més pobres). Un exemple de les desigualtats en salut el trobem quan comparem l’esperança de vida al néixer en els països del mon, que fluctua entre al voltant de 50 anys per alguns països africans i més de 80 anys pels països més rics.  En aquests moments de la pandèmia de la COVID-19 ens cal reflexionar com aquesta malaltia també presenta desigualtats.

El coronavirus circula ràpidament per tot el mon i els seus efectes estan essent ja molt importants en alguns països com el nostre. En la fase actual de l’epidèmia, de confinament en el nostre medi,  amb un nombre important de casos detectats (i molts més no diagnosticats) prenen rellevància els centres sanitaris per la forta pressió assistencial que tenen. I no només els hospitals, l’atenció primària té un gran paper també, tal com han reivindicat i demostrat els seus professionals.  Malgrat les retallades que han existit els últims anys i que han afeblit el nostre sistema de salut, els professionals estan donant-ho tot per fer front a aquesta epidèmia. Els aplaudiments que sentim cada vespre, ens recorden que cal agrair-los la tasca que estan fent en un moment inimaginable anteriorment i en unes condicions que no sempre son les desitjables.

Però des de la salut pública hem de seguir insistint en la importància del control de l’epidèmia també des de la prevenció, per la qual cosa es necessita tenir un millor coneixement de l’abast de la malaltia. Cal assenyalar que el fet de no poder fer la prova diagnòstica a un nombre important de població (com han fet altres països) ens limita molt l’actuació sobre el terreny. Les dades disponibles actualment es limiten als casos més greus, que son els diagnosticats a nivell hospitalari. I cal seguir reivindicant la importància de que les Lleis de Salut Pública, tant de l’estat Espanyol com la catalana, es despleguin en totes les seves vessants per a que la salut pública adquireixi més rellevància.

Algunes de les dades existents sobre la malaltia en els diferents barris de Barcelona ens mostren, per exemple, com a Nou Barris les taxes són més elevades. Necessitarem temps per poder conèixer amb més profunditat aquesta distribució, però tant aquestes dades com alguna bibliografia publicada ja mostren que les desigualtats també es reflecteixen en la COVID-19, augmentant la seva freqüència i la seva mortalitat en les poblacions més desafavorides. Els aspectes que hi poden estar relacionats tenen a veure amb les condicions de vida i de treball de les persones. Els habitatges que no permeten mantenir la distància amb les persones malaltes o amb els seus contactes fan més fàcil la transmissió de la malaltia. Igualment les deteriorades condicions de treball també ho afavoreixen. D’alta banda, sabem que les persones de classes socials més desafavorides pateixen més trastorns crònics i per tant són més vulnerables a la malaltia.

Les conseqüències d’aquesta epidèmia es reflectiran de forma desigual en la població

I un altre aspecte molt important a tenir en compte són les conseqüències d’aquesta crisi que també es reflectiran de forma desigual. Les persones que han perdut la feina, les que no poden pagar el cost de l’habitatge o el manteniment del mateix seran les que patiran més les conseqüències de la COVID-19. Per aquest motiu, les administracions han d’ajudar al màxim a pal·liar també les conseqüències d’aquesta crisi. Per exemple, el govern de la ciutat de Barcelona està centrant tots els seus esforços en ajudar la població, i sobretot, la més necessitada, posant al seu abast una multiplicitat de dispositius i ajudes. Però els governs municipals tenen atribucions limitades. Són necessàries mesures d’àmbit estatal d’ampli abast com per exemple la suspensió del pagament dels lloguers, de les ERTO en empreses que tenen beneficis o el suport a les i els treballadors per compte propi. I una mesura que considero indispensable és la Renda Bàsica Universal per tal de poder “rescatar les persones” tal com han defensat Daniel Raventós i col·laboradors, que també l'han anomenat “renda de quarentena". Aquest Renda serà possible si es fa una reforma profunda del sistema fiscal per tal de recaptar més impostos a les persones de més renda i també a les empreses amb majors beneficis. I sense oblidar la major persecució de l'evasió fiscal.

*Doctora en salut pública. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.